dilluns, 14 de gener de 2013

Quatre documents per a una declaració de sobirania

Fins a quatre documents circulen a hores d'ara com a propostes per a una eventual "declaració de sobirania" per part del Parlament del Parc de la Ciutadella. El primer a redactar-se fou l'elaborat consensuadament entre CiU i ERC i que exposa com a principis de la declaració: 1) sobirania; 2) legitimitat democràtica; 3) transparència; 4) diàleg; 5) Europa i 6) legalitat. El segon, elaborat per ICV, a diferència del primer, si esmenta els Països Catalans com un marc compartit de llengua i de vincles històrics i culturals. Quant als principis del "procés català del dret a decidir", ICV esmenta, de manera anàloga: 1) legitimitat democràtica; 2) diàleg; 3) pluralitat; 4) transparència; 5) legalitat; 6) europeisme; 7) cohesió social; 8) qualitat democràtica; 9) paper central del Parlament; 10) Acord Nacional. Un tercer document ha estat elaborat pel PSC-PSOE. No hem pogut llegir aquest document, que contemplaria de manera tèbia un "dret de decidir" però sense voler atorgar al Parlament del Principat unes atribucions de "sobirania".

El quart document, consultable en aquest enllaç, ha estat redactat a partir dels treballs del Grup de Seguiment de la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE), i és el més complet dels quatre. El punt de partida d'aquest document diu que "els Països Catalans són una nació, i com a tal tenen el dret a exercir l'autodeterminació". També esmenta l'experiència històrica de l'Estatut de Núria (1931) com a mostra de la voluntat d'autogovern, i fa un repàs històric per arribar a l'actual Constitució espanyola del 1978, que prohibeix expressament la federació dels territoris que configuren els Països Catalans. Val a dir, en aquest sentit, que l'article 145.1 de la Constitució del 1978 ("En cap cas d'admetrà la federació de Comunitats Autònomes") és manllevat directament de l'article 13 de la Constitució del 1931 ("En cap cas d'admet la Federació de regions autònomes"). Seguidament, el preàmbul contextualitza la situació actual, marcada per atacs a la llengua catalana per part dels estats espanyol i francès, pel moviment autodeterminista i per la crisi capitalista, de manera que es demana que el el procés d'autodeterminació "vagi acompanyat d'un replantejament del marc econòmic, dels tractats internacionals contrets per l'Estat i de la forma que prendrà la nostra democràcia". La declaració pròpiament dita inclouria vuit punts:
1) declaració favorable a la realització d'un referèndum democràtic per decidir quin ha de ser el futur del poble català.
2) contextualització del referèndum en un procés constituent en el marc dels Països Catalans.
3) expressió de la voluntat del territori representat pel Parlament de participar en un procés de vertebració del conjunt dels Països Catalans, bo i considerant sempre "la voluntat majoritària expressada democràticament per aquests territoris".
4) referències al "progrés i la justícia social" i al "foment de la cultura i la llengua pròpies", acompanyades de l'objectiu d'una "societat més democràtica, igualitària i justa, fonamentada en l'Estat del benestar, les llibertats polítiques, els drets socials i ecològics i la solidaritat internacional".
5) referències a aconseguir un acord ampli i amb diàleg amb la comunitat internacional.
6) debat profund sobre el model polític, institucional, econòmic, social i cultural.
7) referèndum d'autodeterminació amb una pregunta explícita sobre la constitució d'un nou estat independent, que s'hauria de celebrar abans del 2015. El referèndum "ha de contemplar la participació de totes les persones del país, al marge del reconeixement actual de la seva ciutadania".
8) crida a la mobilització en defensa del dret a decidir i del protagonisme popular en el procés.

La Declaració de Sobirania apareix no pas com un element executiu. En aquest sentit, haurà d'ésser complementada amb les disposicions corresponents per a convocar el referèndum, bastir estructures participatives per al procés d'autodeterminació i crear els instruments de diàleg entre els territoris dels Països Catalans.

El concepte nacional de la CUP parteix dels Països Catalans. Aquest no és pas el concepte de nació política que sostenen CiU i ICV. Per això resulta poc menys que impossible que el bloc CiU-ERC-ICV accepti el text de la CUP. Qualsevol negociació s'ha de fer des de l'honestedat, és a dir expressant cada part quines són les línees vermelles que provocarien una eventual abstenció (o, fins i tot, un vot negatiu) a un text de "declaració de sobirania". Haurà de correspondre al Grup de Seguiment prendre, doncs, la decisió final quant al sentit del vot dels tres diputats de la CUP-AE.