dimecres, 30 de gener de 2013

Sí o no? La senzillesa escocesa

Fins ara, el govern d'Alex Salmond proposava com a qüestió del referèndum d'autodeterminació d'Escòcia la següent: "Esteu d'acord que Escòcia hauria de ser un país independent?". D'acord amb paràmetres catalans, és una qüestió de senzillesa extrema. Res d'embolicar-se en estats socials i democràtics de dret o en pertinences congènites a organitzacions de dret internacional com la UE. Només cal recordar les floritures de la qüestió que, des d'Arenys de Munt fins a Barcelona recorregué ciutats, viles i pobles entre el setembre del 2009 i l'abril del 2011.

Vet ací però que, d'acord amb paràmetre escocesos, fins i tot la qüestió formulada per Salmond és massa enrevesada. La Comissió Electoral d'Escòcia en proposa una altra: "Escòcia hauria de ser un país independent? Sí o no?". Finalment, això es formularia segurament en unes paperetes encapçalades per "Escòcia hauria de ser un país independent?" i seguides d'una casella en blanc, d'una casella amb un SÍ i d'una casella amb un NO.

La contextualització de la qüestió és la que indica el significat de cadascuna de tres opcions vàlides. Un SÍ implica la creació d'un Estat Escocès independent, és a dir l'abandonament del Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord. Un NO implica la continuació d'Escòcia com a "home country" del referit Regne Unit. I un vot en BLANC indica indiferència envers les dues opcions.

La Comissió Electorala d'Escòcia considera que la introducció "esteu d'acord que..." és innecessària i suposa un biaix implícit cap al SÍ.

Caldria dir que situar la independència en el SÍ ja és un biaix. És un fet conegut que, en els referèndums, el SÍ compta un avantatge psicològic. En la situació d'Escòcia, per exemple, el SÍ podria comptar amb aquest avantatge tant si la qüestió és "Escòcia hauria de ser un país independent?" com si diu "Escòcia hauria de continuar dins del Regne Unit?". Però val a dir que la mateixa noció d'independència ja suposa un biaix, car la independència evoca valors positius d'autosuficiència i d'autoorganització. Això ho podem veure si presentem les qüestions anteriors com "Escòcia hauria de separar-se del Regne Unit?" i "Escòcia hauria de continuar sota la dependència del Regne Unit?". També es produeix una diferenciació si substituïm Regne Unit per Anglaterra i fem "Escòcia hauria de separar-se d'Anglaterra?" o "Escòcia hauria de continuar vinculada amb Anglaterra?". La fórmula de Regne Unit, de fet, fou la triada per l'expansió política d'Anglaterra. Mentre Gal·les i Cornualla foren annexionades al Regne d'Anglaterra, els Regnes d'Escòcia i d'Irlanda foren annexionats a un Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda.

Els referèndums d'Escòcia sobre la independència i del Regne Unit sobre la permanència en la Unió Europea seran dues de les grans fites de la dècada. Mentrestant, el procés d'autodeterminació català es caracteritza per tarannàs molt poc democràtics (particularment, per part de l'estat espanyol) i per una elevada dosi d'especulació.