dimarts, 26 de febrer de 2013

A qui fa por el Moviment 5 Estels?

El MoVimento 5 Stelle (M5S) va esdevindre en les eleccions italianes del 24-25 de febrer del 2013 la llista més votada. Es presentava com a llista en solitari, a diferència de la coalició "Italia. Bene Comune" i de l'encapçalada per Silvio Berlusconi. Aquestes dues coalicions, sumats els vots de les diferents llistes que les integraven, han superat al M5S. La llei electoral, a més, concedeix una majoria absoluta automàtica a la coalició més votada, cosa que fa que la coalició de Pier Luigi Bersani tingui una majoria parlamentària molt més còmoda que no pas se'n derivaria d'un sistema proporcional. Aquesta disposició, de fet, és la mateixa que va garantir a Nova Democràcia, en les darreres eleccions gregues, una situació preeminent.

Així doncs, des d'un punt de mira de resultats estrictes, la gran oligarquia europea va dormir ahir nit amb força tranquil·litat. Bersani, com Hollande, són homes disposats a seguir fil per randa tots els diktats de la troica CE-BCE-FMI. A més, ho fan des de l'esquerra, la qual cosa els fa més valuosos en un moment de descrèdit general d'aquesta troica. Les receptes d'atac implacable en les condicions de vida i en els drets de la classe treballadora tindran en Bersani un aplicador tan o més ben apte que Mario Monti, la coalició del qual, ha rebut un càstig seriós en les urnes.

La premsa burgesa de tot el continent, però, ha de cobrir les aparences. Hom comenta el càstig a Monti i s'escandalitza del suport que encara reté Berlusconi (que ha fet ús del victimisme clàssic del nacionalisme italià). Alhora s'assenyalen les pors, inquietuds i dubtes que genera el M5S.

Als seguidors de l'M5S els diuen "grillini". De fet, encara ara, la pàgina web del M5S comparteix domini amb la del seu inspirador, el còmic genovès Beppe Grillo. Durant un temps els "attivisti 5 Stelle" rebutjaven aquest epítet, però darrerament l'han fet seu, com també han fet seva la denominació de "populisti", que hom els havia llençat des de diferents rodals del "sistema polític italià".

S'ha comentat que l'M5S és el signe d'un sistema de partits polítics que s'ensorra. Això seria inexacte. Una ullada als noms de les coalicions i de les llistes que es presentaven a aquestes eleccions (i, de fet, a les dels darrers vint anys) assenyala ben clarament que d'aquell sistema dels set partits parlamentaris (els cinc del Pentapartito, el Partit Comunista i el Partit Radical) no queda més que el record. Proveu, si no, d'identificar Bersani directament amb el PCI o, encara més, d'identificar Berlusconi amb la DC. L'M5S, en tot cas, assenyala l'esgotament del sistema de plataformes post-partit que ha regnat a Itàlia des de l'autoliquidació dels eurocomunistes.

S'ha dit que l'M5S no té un programa "clar". Això, però, es podria dir de pràcticament totes les coalicions i llistes de les eleccions, sense excloure l'eclecticisme de Rivoluzione Civile.

Rivoluzione Civile! Ja en el nom s'assenyala el grau de bancarrota ideològica dels "comunistes" que emparen aquesta coalició. Si més no, els grillini dels M5S, tenen un missatge en forma de 5 estels. I què diuen aquests estels?. Aquests cinc punts:
- acqua pubblica.
- mobilità sostenibile.
- sviluppo.
- connettività.
- ambiente.

Dels cinc punts el més contundent és el primer, ja que indica una oposició contra els plans de privatització dels serveis de subministrament d'aigua. La privatització d'aquests serveis i d'altres de similars és un dogma de fe per als seguidors de la troica i, encara més importantment, una font d'enriquiment per les elits oligàrquiques de caire més parasitari que cerquen aconseguir condicions de "privatització" força avantatjoses. Per fer-nos-en una idea, a escala més nostrada, n'hi ha prou a recordar tot el que passa des de fa uns mesos a Aigües Ter Llobregat.

Dels altres quatres punts, paga la pena veure el desplegament del punt sobre la "connettività". Més enllà de la qüestió de l'"internet obert", hi ha una defensa del caràcter de dret universal de l'accés a la xarxa i, per tant, l'accés gratuït a qui no s'ho pugui pagar.

El concepte de "mobilitat sostenible" engloba la defensa i promoció del transport col·lectiu, particularment del transport públic.

Més ambivalent és el concepte de "desenvolupament", al voltant del qual es demostren les limitacions derivades del caràcter interclassista del M5S. La "casta política" apareixeria com un obstacle al desenvolupament, al mateix nivell que la "casta mafiosa". Això és indiscutible, però sí és més discutible que no es posi de manifest amb tota la força necessària que els braços polític i mafiós actuen com a comitès executius (i executors) dels interessos del gran capital internacional. La insistència en reformes de lleis electorals o del funcionament de les institucions públiques és condemnada al fracàs sense un qüestionament dels propis fonaments del sistema econòmic. Ara bé, en defensar el caràcter públic de l'aigua (i d'altres recursos estratègics), així com en defensar, ni que sigui tímidament, algunes mesures de democratització en el lloc de treball (amb una autoorganització obrera que superi les actuals burocràcies sindicals), l'M5S anirà topant de manera creixent amb l'hostilitat dels interessos oligàrquics. Llavors ja veurem si s'amotlla o no a aquests interessos i entra en les corresponents coalicions de govern, eclipsant tal o tal estel segons convingui.

Alguns comentaristes electorals sempre són disposats a recordar-nos que Hitler també guanyava eleccions. És cert. Com també és cert que va entrar en la cancelleria de la mà de partits d'ordre, amb el suport d'un president tan transversal com era Hindenburg (que, en el seu moment, rebé l'adhesió del mateix SPD). Aquests comentaristes de la pseudo-esquerra precisament forneixen d'aquesta manera arguments a la troica per, en un futur no gaire llunyà, bandejar definitivament l'enuig del sufragi universal.