La CUP de Valls potser es va equivocar en encomanar a Método 3 un report que podia haver fet ella mateixa, o podia haver encomanat a gent de confiança del moviment. El cas és que sí que han sabut gestionar l'escàndol subsegüent amb una certa honestedat, rapidesa i humilitat, i han publicat una resposta acurada.
El problema de fons és la manera com ha respost una part substancial dels militants i simpatitzants de la CUP. Per comptes de promoure un debat sincer amb la gent indignada davant d'aquest encàrrec tot just ara filtrat a la premsa, molts simpatitzants de la CUP s'han escudat en la defensa cega de l'organització. Aquesta espècie de numantinisme sectari pot ésser molt correcte quan s'esgrimeix contra l'enemic, és a dir contra les organitzacions i tinglados diversos de la burgesia catalana i internacional. Però és un error mantindre'l envers les persones que, sincerament, s'han sentit decebudes. Cal fer autocrítica i cal acceptar la crítica popular.
En les properes setmanes, la CUP decidirà en assemblea nacional canvis en el seu organigrama. La clau és saber si aquests canvis promouran el tancament i la rigidesa orgàniques, o bé promouran una eina realment al servei de les classes populars dels Països Catalans. Des de fora de la CUP, hom seguirà amb interès aquest procés i no hi haurà bones reaccions des de fora si hom pren camins equivocats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada