dissabte, 16 de febrer de 2013

Quan espiaven en Felip Puig

Concloses els estímuls de l'economia que procedien de la bombolla immobiliària-financera, tots els sectors econòmics pateixen dràstiques restriccions. També és el cas del sector dels investigadors privats, un sector força desenvolupat a Barcelona, on potser gaudeix del prestigi derivat dels amants de la novel·la negra. L'agència Mètode 3 deu patir de valent, i potser això explica la quantitat de filtracions de dades que apareixen ara a la premsa. Tot plegat condueix a una sensació de "lo que no se sap i lo que no volen que se sàpiga". També la crisi econòmica afecta les vendes de la premsa i tot estímul d'incitació a la lectura és poc, i les dades de l'agència Mètode 3 són molt llamineres. El Metoleaks no deu haver fet més que començar. De primer, fou l'espionatge encarregat pel PSC-PSOE en el Camarga, a la percaça d'una trobada entre una dirigent del PP i una aspirant a mata-hari en els cercles familiars d'en Pujol. De segon, hi ha hagut el reguitzell d'encàrrecs a Mètode 3 per part de "totes" les forces polítiques. I ara són els casos dels "espionatges interns", on no tan sols s'espien entre ells corrents diverses d'un partit o d'una coalició, sinó dins del propi corrent. Felip Puig, per exemple, era investigat per companys de CDC, potser moguts per la pròpia direcció. Era l'època en què els cercle de Mas provocava recança entre les famílies de CDC més vinculades als interessos de la BOEburgesia nostrada. Una BOEburgesia, per cert, que aquest dijous convocava el seu acte de desgreuge particular a la seu de Foment del Treball. La recança, vista com va la cosa, sembla justificada. Una amalgama més variada d'interessos burgesos catalans i internacionals esperona la via "sobiranista" del trio Mas-Homs-Puig, i segurament també ells investigaven els seus companys de partit amb la mateixa fruïció. "No hi ha un pam de net", que se sol dir. I, efectivament, malgrat els grans corrents polítics que pugui haver en CDC també hem d'entendre que cada corrent respon a unes famílies concretes d'allò que podríem denominar la "màfia catalana". Crec que l'expressió és la més adient, ja que ara mateix es parla molt dels contactes de tot aquest entramat polític-empresarial amb les màfies russes (ucraïneses o georgianes), quan possiblement cal parlar dels contactes de grups empresarials de Rússia (i països satèl·lits) amb la màfia local. No debades an en Bustos li diuen "capo", i la dona d'en Crespo es mou com peix en aigua en les procel·loses relacions del món empresarial dels Països Russòfons. De moment el descens als inferns de la lumpenburgesia catalana no ha provocat escàndols seriosos més que alguna riuada de tinta. Però l'experiència d'altres països mostran que les riuades de tinta acaben seguides de riuades de sang. El diner negre que blanquegen aquestes trames és un diner que ve de la droga i de la prostitució però que també prové d'extorsions i de bandes militaritzades que practiquen assalts i segrestaments exprés. Els marges de benefici s'estreten, i la contenció que han mostrat fins ara, podria esvair-se. Llavors enyorarem els temps que espiaven en Felip Puig i quan tot es reduïa a una mòdica comissió del 3%.