dijous, 28 de febrer de 2013

La democràcia com a obstacle als privilegis

La premsa catalana es fa ressò d'unes informacions de El País al voltant d'unes declaracions públiques del mariscal Juan Antonio Chicharro, de la infanteria de marina espanyola. Chicharro, en situació de reserva, va dir, entre d'altres coses, les següentes:

'La pàtria és anterior i més important que la democràcia. El patriotisme és un sentiment i la constitució no és res més que una llei.'

Les paraules són una esmena a la totalitat d'aquella ximpleria que des del PP-PSOE es promou sota el nom de "nacionalisme constitucional". I les pronuncià en un acte titulat "Forces armades i ordenament constitucional".

L'article 8 de la Constitució Espanyola atorga a les Forces Armades un esment específic en el Títol Preliminar. Chicharro, a diferència d'alguns correligionaris, defuig interpretar aquest article com una atribució directa a les Forces Armades en la defensa de la "integritat territorial" o de "l'ordenament constitucional". En efecte, Chicharro recordava que l'article 97 de la Constitució atribueix la direcció civil i militar de les Forces Armades al Govern estatal. En aquesta mateixa xerrada, Chicharro aribava a la conclusió que la defensa de la "integritat territorial" correspon al Govern i al Tribunal Constitucional. Les Forces Armades, però, segons Chicharro, tindrien una escletxa d'actuació "si els responsables de la defensa de la constitució no es comportessin com cal".

Caldria, doncs, pensar en dos escenaris colpistes bàsics. En el primer cas, el Govern espanyol, per pressions, cedeix en algun punt de l'ordenament constitucional (bàsicament impedir el dret d'autodeterminació del poble català), però el Tribunal Constitucional impugna aquestes decisions. Llavors, les Forces Armades, obedients al Tribunal Constitucional, s'alcen contra el Govern. En el segon cas, tant el Govern com el Tribunal Constitucional, cedeixen. Llavors, les Forces Armades s'alcen contra el Govern amb independència del TC.

En principi, semblaria que aquestes tesis colpistes només s'apliquen a la qüestió de la "integritat territorial" o, més específicament, al "problema catalán". D'ací la permissivitat amb la qual es contemplen aquestes expressions colpistes.

El model de colp d'estat que deuen tindre en la ment la majoria d'aquestes expressions és el del 23 de febrer del 1981. És a dir, les Forces Armades realitzen un "pronunciamiento" que força un gir en l'actuació de les institucions sense bandejar-les. Les formes es guarden en tant que els actors declarats del "pronunciamiento" són "depurats".

Ara bé, la situació general de l'estat espanyol és molt més tètrica avui que en el 1981. No hi ha cap escenari plausible de "recuperació econòmica" compatibilitzable amb el manteniment de les elits financeres-burocràtiques-oligopolístiques. És aquesta incompatibilitat la que acabarà per fer obligatori un procés d'independència català (si més no, al Principat). Però també aquesta incompatibilitat agreujarà les tensions socials fins a un punt que la mateixa democràcia esdevindrà una nosa per aquelles elits. Així doncs, el "cas català" podria ser una coartada perfecta per introduir un règim d'excepció, amb una junta militar o tecnocràtica. Hi ha qui diu que això és impossible "dins" de la UE. Però cal pensar que més que les elits que controlen la UE fa temps que juguen amb la idea de "permetre" l'establiment d'un govern post-democràtic a alguns dels PIGS (preferiblement, a Grècia o a Espanya) per tal de "disciplinar" les classes populars dels seus propis països.