CaixAlmassora és el nom comercial de la Caixa Rural d'Almassora, una de les setanta-tres caixes rurals que participa en el Grupo Caja Rural. Nascudes com a cooperatives d'estalvi i de crèdit, no foren alienes a la bombolla immobiliària. El sector immobiliari era vist com el valor segur. La bombolla immobiliària, alhora, alimentava la bombolla financera. Se signaven hipoteques a més llarg termini, i es creuaven entre elles mitjançant avalistes. Molts petits investidors pensaven que, com a molt, s'haurien de fer enrera i mal vendre en cas que els seus ingressos no abastessin els pagaments de les hipoteques. Les entitats financeres comptaven, però, amb un factor a favor: una legislació hipotecària que les protegia especialment. A primera hora de la vesprada una veïna d'Almassora ha fet de nou patent el caràcter d'aquesta legislació. Propietària de dos pisos, havia avalat amb ells la compra d'un tercer. Ara es veia obligada a haver de renegociar el pagament d'aquesta hipoteca. I l'entitat amenaçava. No amenaçava amb quedar-se el tercer habitatge. Ni amenaçava amb quedar-se aquest tercer habitatge i un dels dos pisos. No. Amenaçava amb quedar-se tots tres habitatges. La desesperació llargament covada havia esclatat. S'ha ruixat amb un líquid inflamable i s'hi ha calat foc. Un dels treballadors de l'oficina financera ha apagat les flames. La dona ha estat ingressada amb pronòstic molt greu, amb cremades en un 48% del cos.
Sovint la gent es demana com és que, amb tota l'acumulació d'injustícies, sentida no tan sols per la classe treballadora sinó també per aquestes capes intermitges de la població, no hi ha una explosió de violència. Sí que n'hi ha. Però encara es manifesta en forma d'implosió, d'autolesions (físiques i psíquiques), d'intents de suïcidi o de suïcidis reeixits.
3 comentaris:
La violència existeis no només de manera implosiva, sinó també en l'augment dels robatoris i de la violència amb els que es fan.Una violència que també pateixen especialment, per no dir exclussivament, les capes intermitges i que té una segona característica, és privada.
Encara estem en aquesta fase i probablemet aquí es quedarem mentre les persones no tinguin la percepció que existeix una alternativa per la que paga la pena arriscar la propia vida. En tant que la violència sigui només fruit de la desesperació, que vol dir mancada d'esperança, no pot existir una violència col.lectiva més enllà d'una revolta aillada.
De fet, la percepció d'una major violència en els furts i en els assalts i la sensació que cada vegada les organitzacions criminals campen amb més llibertat pels carrers i les institucions, tenen una bona base. Hi ha missatges contradictoris des de les autoritats. La policia pensa que la situació de despossessió condueix a més delinqüència, mentre que el conseller Espadaler nega aquestes relacions http://www.noticies.net/acn/702023/General/audio/noticia.html
Publica un comentari a l'entrada