La corruppció

Els escàndols informatius al voltant del PP mouen una nova onada de protestes. Les places del maig del 2011, el Mòrdor del maig del 2012 i les seues del PP del febrer del 2013. Cal dir que el PP és un objectiu "fàcil". Sí, és cert, molta gent vota el PP (massa), i aquests vots sovint s'esgrimeixen per desmobilitzar socialment. Però també és cert que el PP genera ràbia. Convindria, però, no oblidar que la corrupció esquitxa també altres forces parlamentàries, des de les motxilles del PSC-PSOE fins a l'ITV de CiU, passant per tots els escàndols d'UM. No és qüestió de caure en disculpes al PP, però el capitalisme senil ja les té aquestes coses. La trama de subvencions, falses justificacions, sous en negre, no plana únicament pels partits majoritaris sinó també per alguns de minoritaris i molt minoritaris, per no parlar de nombroses associacions del "tercer sector". De totes formes, focalitzar ara la ràbia en el PP té certes virtuts. El PP encarna ara mateix la dogmàtica de l'austericitat (que no austeritat), i el cas Bárcenas li treu tota legitimitat social. Alhora, el PP s'erigeix en obstacle als drets democràtics dels pobles de l'estat espanyol. Els comptes de Bárcenas podrien fer la funció que tingué el collar de la reina envers la monarquia de Lluís XVI.