dimarts, 19 de febrer de 2013

Avancem Cap a la Sobirania, de la mà d'Ausàs

La guerra freda entre Catalunya i Espanya ha generat, genera i generarà un material ingent per als aficionats a la literatura d'espies i de contraespionatge, de subversius i antisubversius, de provocadors i d'infiltrats, de lladres i serenos, de clavegueres d'estats actuals i de clavegueres d'estats potencials. No hi ha un pam de net, diuen. Però hem de ser conscients de la diferència de gruix que adquireix la brutícia en diferents zones. Les informacions de les darreres setmanes ens presenten un PP convertit en maquinària política d'espoliació de tot un patrimoni públic. Assistim a unes autèntiques fraternitats mafioses ens apropar-nos als engranatges del PSOE o de CiU. En aquest context, és absolutament normal que calgui engegar el ventilador i, si més no, repartir la merda.

Entre agents dobles i agents triples, cada fet d'aquesta guerra freda tindrà diverses narratives possibles. En alguns casos les narratives són bescanviables. Per exemple, si tal grup o tal individu feia un acte de provocació lesiu per als interessos del moviment d'alliberament nacional pot ésser qüestió menor si ho feia com a agent conscient i deliberat de l'enemic o bé ho feia des de la ignorància i la ineptitud, com a agent inconscient i involuntari del mateix enemic. Ara bé, tard o d'hora, se sabrà tot.

Vegem, per exemple, el cas d'una entitat, "Avancem Cap a la Sobirania". Malgrat que el panorama de plataformes i entitats sobiranistes és prou enrevesat, poder dir amb seguretat que gairebé ningú coneixia l'existència d'aquesta entitat. Es tracta d'una entitat recent, fundada oficialment el 14 de desembre del 2012. Llavors eren recents els resultats electorals que havien cristal·litzat una suposada majoria independentista al Parlament del Parc de la Ciutadella. Sota la direcció lluminosa d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras, la llibertat política del poble català semblava una cosa de mesos, d'un parell d'anys a tot estirar. "Avancem Cap a la Sobirania" era una d'aquestes entitats de la societat civil que havia de fer de crossa del treball parlamentari i governamental. Ara bé, no es va presentar en cap acte sonat ni sota el patrocini de cap actor ni de cap escriptora. Com a seu, "Avancem Cap a la Sobirania" citava el carrer de Calàbria, gairebé coincident amb la seu central d'ERC.

Així doncs, "Avancem Cap a la Sobirania" devia ser poc més que una tapadora vergonyant d'ERC, destinada a fer potser un treball callat. En els estatuts fundacionals, el principal objectiu era la promoció "d'activitats relacionades amb l'estudi i desenvolupament del pensament polític, social i cultural dels Països Catalans". Els Països Catalans que, segons el diktat de CiU-ERC, no podien aparèixer en la declaració de sobirania que aprovà el Parlament el mes de gener, si podien aparèixer per substantivitzar aquest fosc tinglado.

Com a president d'"Avancem Cap a la Sobirania" hi havia en Guillem Clapés. Clapés, nascut el 22 d'agost del 1975, era, el desembre del 2012 (com ho és encara a hores d'ara), secretari d'imatge i comunicació d'ERC.

Una de les primeres decisions d'"Avancem Cap a la Sobirania" fou la realització d'un estudi sobre l'ordenació territorial d'una Catalunya independent. Ignorem el contingut d'aquest estudi però ens imaginem que, a diferència dels estatuts, l'àmbit territorial a estudiar era coincident amb el de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya. Sigui com sigui, van pensar en Jordi Ausàs per fer aquest estudi.

Jordi Ausàs esdevingué conseller de Governació el 12 de març del 2008, en substitució de Joan Puigcercós. Eren els temps gloriosos de la presidència Montilla, sota el mandat del qual el Parlament del Principat de Catalunya va batre tots els rècords de refús d'iniciatives populars per celebrar un referèndum sobre la independència. Ausàs es va fer famós per impulsar una llei de vegueries, que havia de servir de base per a una futura llei electoral pròpia. No cal dir que ni l'una ni l'altra no arribaren enlloc i que el nostre Principat encara gaudeix de quatre diputacions provincials (motxilles incloses) i de l'aplicació fil per randa de la llei orgànica espanyola de règim electoral general. Ausàs retingué la conselleria fins el 29 de desembre del 2010, quan prengué possessió el primer govern dels millors, d'Artur Mas.

Ausàs havia quedat fora del Parlament. Malgrat algunes especulacions, optà per no retornar a l'Ajuntament de l'Alt Urgell (on havia estat batlle entre el 2003 i el 2008). Després d'ocupar diverses responsabilitats pagades en el partit, es va donar d'alta al Seguretat Social en el règim d'autònoms el novembre del 2011.

El 12 de juliol del 2012, Ausàs figurà entre els detinguts en una operació contra el contraban de tabac d'Andorra. Entre els detinguts hi havia un agent de la guàrdia civil. Pressumptament, Ausàs hauria fet diverses tasques logístiques per a aquesta pressumpta banda. En el registre domiciliari d'Ausàs, hom trobà tabac, pressumptament, per valor de més de 14.000 €. Segons els Mossos d'Esquadra, pressumptament, la banda havia introduït des de territori andorrà tabac per un valor de 300.000 €.

ERC es va desmarcar d'Ausàs. Al capdavall, Ausàs ja no tenia cap càrrec en el partit ni en les institucions. Era un home privat, dedicat als seus negocis, un mer militant de base. Tot i amb tot, ERC va tindre el gest, el 15 de juliol, de suspendre cautelarment Ausàs de militància.

Tornem a "Avancem Cap a la Sobirania". L'ex-conseller Ausàs, efectivament, podia fer l'informe sobre ordenació del territori. La futura República Catalana podia aprendre d'aquell projecte de llei frustrat, i posar ordre, finalment, en les estructures administratives territorials. L'estudi, fet a base de "copiar i enganxar" aquell projecte frustrat, tindria un cost de no pas més de 1.500 €.

Ausàs, com hem dit, el mes de novembre del 2012, era un treballador autònom. Teòricament, hauria pogut agafar l'encàrrec d'"Avancem Cap a la Sobirania" i fer una contribució heroica a aquesta causa patriòtica. Casualitats de la vida, però, el 30 de novembre del 2012 s'havia donat de baixa com a autònoms. El 18 de desembre, Ausàs fou contractat com a treballador per "Avancem Cap a la Sobirania". Esdevenia l'únic treballador d'aquesta entitat, amb un grau de cotització equivalent a "auxiliar administratiu". Durant 26 dies, Ausàs "treballà" en aquesta plataforma tot elaborant el seu informe (diem informe i no report, perquè en el contracte es veu que hi diu informe).

El 12 de gener del 2013, "Avancem Cap a la Sobirania" era donada de baixa com a entitat i com a empresa. El motiu era que, com a empresa, ja no tenia feina. L'informe, aparentment, havia estat enllestit. Ausàs passava als rengles de la desocupació.

Inspecció de Treball investiga ara si no som davant d'un frau a la Seguretat Social.

Tripijocs com aquestos són el pa de cada dia, però. En tot cas, Guillem Clapés ha fet una gran feina d'imatge i de comunicació per a ERC. La premsa espanyolista xala amb el cas "Avancem Cap a la Sobirania". Ho té tot. El partit de les "mans netes", esquitxat. El sobiranisme de Països Catalans, esquitxat. I esquitxat, a més, de contraban i d'hipocresia. Mentre els dirigents d'ERC clamen per la suspensió de militància de tots els seus imputats, resulta que recol·loquen un d'ells per generar una paga de desocupació un xic més quantiosa. Tot pressumptament, és clar. On comença la guàrdia civil i on comença ERC és també quelcom que haurem de deixar en el terreny boirós de les pressumpcions.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Instead, put grass clippings to use as mulch for your garden.
If you are working on a riding mower or a mower with an electric starter, you will also want to disconnect the battery as to prevent any accidental startups while servicing your machine.

Cardboard mulch is very uncommon in Los Angeles,
California and other parts of the country.

Here is my blog post mulching

7:06 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home