Per bé que no sóc usuari habitual de Rodalies, el cert és que des que el servei va quedar interromput he hagut de renunciar a un parell de visites a municipis del Baix Llobregat Sud. És simptomàtic el menyspreu que ha rebut el servei de Rodalies en els darrers anys, quan abans se l'havia venut com a "Metro Regional". És simptomàtic aquesta jerarquia classista en el manteniment de línies: Metro >> FGC >> Rodalies. I dic classista perquè la regió metropolitana de Barcelona camina a passes agegantades a una segregació econòmica de caràcter territorial: els preus prohibitius de l'habitatge en les àrees centrals (les usuàries del metro) forcen més i més gent a traslladar-se més i més lluny (les usuàries de Rodalies).
El passat 27 de setembre escrivia com a comentari en el Bloc de la CAL d'Esplugues
Les obres de l'AVE ara tallen les comunicacions del Baix Llobregat Sud amb Barcelona. Els treballadors barcelonins que tenen la feina a Baix Llobregat Sud, i els treballadors de Castelldefels o Gavà que tenen la feina a Barcelona, han patit de valent tota aquesta setmana i encara els hi queda. No són pocs els qui han hagut de traslladar-se a cases de familiars, amics o companys de feina. Els talls són inevitables, és clar, però aquí s'ha prioritzat l'espectacle d'inaugurar l'AVE abans de les eleccions. Als qui ens manifestàvem al Prat fa sis o set anys contra l'AVE ens deien "protectors d'escarxofetes". Ara veiem esquerdes en cases històriques del Prat, esvorancs a Bellvitge i filtracions a Sants Estació.
Les obres de l'AVE també tallen momentàniament la comunicació ferroviària d'Alacant a Barcelona que realitzen els Euromed. Si hi ha cap TGV justificat per volum de passatgers a casa nostra els d'aquesta línia i el seu enllaç a Montpeller-Lió-Milà. Però el govern espanyol prioritza les línies que li convenen a Madrid.
Tot plegat, és una metàfora ferroviària de les relacions de poder en les nostres societats. Les milionades per l'AVE i abandonament de línies fèrries de la Catalunya interior (sovint vitals per les exportacions agrícoles) reflecteixen la política de descapitalització de Catalunya. El deteriorament de les rodalies com si fos per castigar als habitants de la "segona corona" de Barcelona, molts dels quals hi han hagut d'anar a viure arran de l'explosió de preus de l'habitatge en la zona metropolitana reflecteixen una nova agressió contra la classe treballadora. I el resultat serà un augment del transport per vehicle privat, i més carretades de diòxid de carboni a l'atmosfera. Ni escarxofetes ni escarxofets: terra cremada i aire enverinat.
Des d'ací podeu adherir-vos a un manifest de Catalans Emprenyats.
El manifest fa cinc reivindicacions fonamentals:
1- Que el govern de la Generalitat parli en nom de la ciutadania i actuï amb contundència, exigint responsabilitats a Madrid i assumint les que li pertoquin.
2- Que els sindicats es mobilitzin a favor dels treballadors i treballadores de Catalunya i que utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme una campanya de mobilitzacions a l’alçada d’una situació tan crítica com aquesta.
3- Que els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin també la seva capacitat operativa per donar suport a les mobilitzacions de la societat catalana exigint i assumint responsabilitats.
4- Que les plataformes que representen la societat civil catalana es mobilitzin a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme, conjuntament amb la resta d’actors, una campanya de mobilitzacions cíviques.
5- Que les patronals reclamin a Rodalies Renfe pels danys i perjudicis que han sofert els empresaris d’aquest país i que, atès el cas, donin suport a qualsevol tipus de mobilització.
6- Que s’organitzin comissions independents de control en el procés de realització de les obres que no només n’assegurin la qualitat en el present, sinó també en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada