Aquest mes de març va aparèixer aquesta novel·la de Salvador Balcells (*l'Espluga de Francolí, 1946), que tant va fer per fonamentar el discurs ecologista de l'independentisme català als anys 1970 i 1980. La novel·la, encara inèdita, i amb el títol provisional de "Nines russes" havia guanyat el 2005 el Premi Joan Arús. La taca negra a la qual fa referència el títol definitiu de l'obra és un vessament de petroli escaigut el 20 d'agost d'un any de mitjans de la primera dècada del segle XXI. La taca negra s'escampa fins més enllà del Cap de Salou. En mig de les tasques de neteja de l'àrea rocosa propera al far de Salou apareix el cadàver decapitat i amb les mans tallades d'una dona. El cas hauria quedat sense tancar si no hagués arribat, des de Rússia, la denúncia de la desaparició d'una noia, Irina Grosnina, natural de la localitat àrtica de Vorkuta, de la qual els pares sospiten soto voce que es dedicava a la prostitució a Salou, i per la qual altes instàncies d'un ministeri rus mostren un especial interès.
La taca negra serveix de metàfora dels altres vessaments: els vessaments de polítics i advocats que amaguen perversions sexuals inconfessables, els vessaments econòmics i socials que duen Vorkuta al llindar de l'extinció, els vessaments lucratius d'homes de negoci i testaferros russos i catalans que mouen ràpidament fitxes per garantir-se una respectabilitat, etc. Els personatges de Balcells, prostitutes o policies, jerarques ministerials o dones de miners, són antiherois. El narrador evita de censurar-ne els comportaments i les renúncies. Però no s'està de fer comentaris, de la situació nacional de nenets i de catalans, de la descomposició social de l'Àrtic rus, de l'adaptació d'un antic guàrdia civil a mosso d'esquadra amb dues filles contestatàries, de crisis matrimonials i sexuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada