Demà arrenca a Girona la campanya de la CUP, "Escac al Rei, escac a Espanya. Des dels municipis construïm la República dels Països Catalans". La campanya és el resultat directe de les mobilitzacions a Girona del passat 13 de setembre contra la visita del rei Borbó. I aquelles mobilitzacions foren possibles per l'agitació que s'ha fet en memòria dels 300 anys de la Batalla d'Almansa (escaiguda el 25 d'abril del 1707). Certament la mobilització anti-borbònica és únicament un dels aspectes de la reivindicació independentista i, bé poden haver-hi anti-monàrquics o anti-borbònics amb els quals no aniríem a prendre un cafè. Però no ens ocuparem en aquest 'post' de l'annus horribilis del successor de Felip V i Franco, sinó de les repúbliques i estats catalans que hom ha proclamat, reivindicat o proposat. La llista no és exhaustiva i us convido a assenyalar-ne els oblits.
El 1640 Pau Claris proclama una República Catalana que té per àmbit el Principat de Catalunya com a signe de secessió o separació de la Monarquia Hispànica. La República Catalana durarà únicament uns mesos, no controlarà tot el territori, i acabarà per posar-se sota la protecció de Richelieu, mentre el rei Lluís XIII és proclamat comte de Barcelona, etc.
El 1873 Estanislau Figueres va proclamar l'Estat Català en el marc d'una República Federal Espanyola. Durant uns dies de juliol del mateix 1873 existiren els Cantons d'Alcoi, d'Alacant i de València.
El 1922 Francesc Macià funda, com a moviment polític, Estat Català. El 1928 es va promulgar una Constitució Provisional de la República Catalana. No fou, però, fins el 14 d'abril del 1931, amb el col·lapse de la monarquia espanyola, que Francesc Macià va proclamar la República Catalana en el marc de la Federació Ibèrica i amb relacions d'igualtat envers la República Federal Espanyola. Aquesta República Catalana fou després retirada i substituïda per una Generalitat de Catalunya, que ha mantingut la continuïtat institucional fins els nostres dies i que ha estat govern efectiu autònom en tres períodes (1931-4; 1936-9; 1977-). El 1934, Lluís Companys, president de la Generalitat proclamà l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Pel que fa a l'esquerra marxista hi ha diverses referències a un projecte de República Socialista de Catalunya, que per Joaquim Maurin hauria de fer part d'una Unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria i, per Jaume Compte, d'una Unió de Repúbliques Socialistes Existents.
A partir de llavors la llista de propostes separatistes, després anomenades independentistes, es fa més rica (i més dispersa). Hi ha també qui parla d'un Estat Lliure Associat de Catalunya, d'una República Autònoma de Catalunya i combinacions semblants, totes elles dependentistes.
Podem esmentar algunes referències independentistes de les darreres dècades:
- El PSAN, fundat el 1969, reivindica l'Estat Socialista dels Països Catalans, organitzat comarcalment i integrat en "una comunitat política i econòmica europea constituïda a partir dels estats socialistes de les naciosn reals i sobre la base del respecte mutu entre elles". En el darrer editorial de Lluita (l'òrgan del PSAN) fa una crida a "proclamar, per sempre, la República Catalana socialista i completa.
- La Coordinadora Nacional de Catalunya Lliure aprovava el 1991 un Avantprojecte de Constitució Catalana on s'hi deia: "Catalunya es constitueix en estat independent, en la forma de República Catalana".
- Endavant (OSAN), en la seva Declaració de Principis del 2000, diu "tenim present que, a llarg termini, la independència és l'única via per continuar existint com a nació, cal doncs que la nació catalana, com a nació cultural, es consolidi com a nació política, en la que el Poble Treballador Català hi tingui un paper hegemònic, per poder esdevenir nació jurídica, amb la creació de la República Socialista Catalana".
- Esquerra Valenciana (EV), el 2001, propugnava "un País Valencià sobirà integrat lliurement en una Confederació dels Països Catalans independents que constituesquen una república pròpia en un marc europeu democràtic, superador a la vegada del model de societat actual per una altre més just, plural i solidari, sense discriminacions ni explotació i plenament respectuós amb el medi ambient". Un possible nom oficial d'aquest ens confederal seria Confederació Republicana dels Països Catalans.
- Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) parlen d'una "República dels Països Catalans oberta a l'establiment d'acord i marcs de cooperació solidària amb els pobles i nacions veïnes de l'àrea mediterrània". Com a "valors fonamentals" d'aquesta República s'esmenten: 1) la llibertat (exercici efectiu dels drets humans - civils, socials, polítics i nacionals - de totes les persones i els pobles); 2) la igualtat (lluita constant contra qualsevol estructura o acció basada en la discriminació per raó de gènere i d'opció sexual, de naixement o d'origen, i de condició personal o social); 3) la cooperació solidària (amb el plantejament d'avançar cap al socialisme a partir d'un procés original dels Països Catalans, encapçalat per les classes populars catalanes); 4) la terra (defensa del medi i els recursos naturals, el desenvolupament sostenible i defensa del país amb la seva parla, cultura i identitat nacionals).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada