dimarts, 6 de novembre de 2007

El tràfic d'infants africans

L'adopció internacional com a indústria o un altre exemple més que l'expoliació europea de l'Àfrica. Els casos recents del Congo i del Txad, amb adopcions irregulars (tal com els analitza aquesta notícia de Vilaweb) mereixen una clara condemna moral i, molt probablement, una condemna judicial. Organitzacions no governamentals sense escrúpols, "pares" europeus amb dubtoses intencions, pares i mares africans enganyats o obligats per la misèria, autoritats i individus africans corromputs en aquest negoci. I encara tindran la barra tots d'indicar que, en el seu país, aquests nens viuran en la més pura misèria. La solidaritat és entesa, per tant, com un acte individual. Però caldria demanar-se si arrencar un nen del seu país i transplantar-lo en una altra societat sense demanar-li, en una altra societat on serà víctima de discriminació racial quan cerqui una parella o quan cerqui un lloc de feina, és realment un acte de solidaritat.

Materialment, no es diferencia gaire tot plegat del programa d'adopcions del Lebensborn nazi, on nens txecs i polonesos foren atorgats a famílies alemanyes afins al règim. O al programa d'adopcions fomentat per la dictadura argentina, amb connivència de l'església catòlica, que assignà fills de dissidents a famílies feixistes. Un programa que és denunciat per les Abuelas de la Plaza de Mayo. Quina diferència hi ha entre aquests "alemanys" i "argentins", i gent com la Madonna, que va adoptar un fals orfe de Malawi.

El tràfic humà d'Àfrica a Europa continua. Ni tan sols cal invocar al fantasma del tràfic d'òrgans o de les xarxes de pederàstia per escandalitzar-se. N'hi ha prou amb veure aquests programes "solidaris", amb veure les columnes d'esclaus africans que creuen les mars per arribar a Europa: abans eren capturats i transportats, ara s'han de pagar ells el viatge, sovint amb la vida.