diumenge, 14 de desembre del 2008

Bernard Madoff, un boc expiatori massa sucós

L'afer Madoff creix amb força. Llegint els detalls del cas, costa molt de destriar què és i què no és legal en el procés de superfinancialització de les economies altament desenvolupades. Les simplificacions no són bones i la superfinancialització no és únicament un fong sapròfit de l'economia real, sinó un motor indispensable per mantenir el seu funcionament en l'actual esquema de classes (polarització de la propietat i de la gestió dels mitjans de producció). Quan les coses van bé el castell de cartes de la financialització és lloat com a l'oli indispensable per mantenir la circulació de capitals quan en circuits rendibles. Però quan les coses van bé es preparan les febrades, els esclats de bombolla, i tot són nervis.

L'afer Madoff també qüestiona alguns arguments sentits en els darrers mesos. Se'ns havia perjurat que els sistema financer "espanyol", per obra i gràcia del Banc d'Espanya, havia fet de formiguetat tots aquests anys, la qual cosa li havia donat una invulnerabilitat certíssima en comparació dels seus homòlegs de banda i banda de l'Atlàntic anglosaxó i de banda i banda del Canal de la Mànega. No és estrany que la premsa econòmica internacional (i alguna de catalana, en particular) hagi fruït amb delit amb els esquitxos ibèrics de les piràmides de Madoff.

Quan el savi assenyala la Lluna, el ximple mira el dit. I tots els ximples mirem l'afer Madoff. I els que tenen ràbia als nova-iorquesos i/o als jueus no s'estan d'assenyalar la procedència nacional de Madoff. Hi ha un cert proto-feixisme econòmic, amb ínfules d'anti-capitalisme, que cal defugir com de la pesta. Hi ha un dèficit d'anàlisis materials, i un excés d'anàlisis morals i sentimentals.

Potser podríem fer una ullada aquesta conferència de Rick Wolff:


Capitalism Hits the Fan: A Marxian View from UVC-TV 19 on Vimeo.

O podríem llegir aquest article, més recent del mateix autor.

Una inquietud, però, ens atenalla. Tenim la sensació que no ens manquen metges que ens diguin de quin mal hem de morir. Molt patòleg i poc terapeuta. I els pocs terapeutes que hi ha reclamen amputar el dit Madoff. Gottfried Feder faria fortuna aquests dies... malauradament.