Amb motiu del 75è aniversari del traspàs de Francesc Macià, que s'escau avui, i del 150è aniversari del seu naixement, que es commemorarà el proper 21 d'octubre, la Generalitat de Catalunya impulsa l'Any Macià. L'acte d'ahir, 24 de desembre, encapçalat pel president Montilla, no mostrà cap sorpresa. El govern Montilla té tot el dret del món de fer passar Macià com el fundador de la Generalitat restaurada. No obstant, el mateix Macià reconeixia que el 17 d'abril de 1931 fou el dia més trist de la seva vida. Fou aquell dia, precisament, que Macià es convertí en el fundador de la Generalitat restaurada: paradoxa amarga per un republicà de refundar una institució d'orígens monàrquics, tal com feia veure, sorneguerament, Josep Pla.
L'Any Macià, més enllà de per fer apologia de les misèries dels nostres dies, hauria de servir per analitzar la figura de Francesc Macià com un microcosmos del mateix redreçament català. Hi tenim el punt de partida: un coronel d'enginyers de l'exèrcit espanyol. És a dir, una Catalunya integrada en l'aparell polític de la monarquia espanyola. Hi tenim el punt de trencament: Francesc Macià es nega a solidaritzar-se amb els oficials espanyols que han reventat les seus del Cu-Cut i de la Veu de Catalunya. Catalunya se n'adona que, si vol sobreviure com a poble, li cal un estat propi, no d'un on és rellogada malvolguda. Francesc Macià, diputat a Madrid per les Borges Blanques, fa aquesta transició de mica en mica. Això culminarà en l'època dels anys 1920: la fundació d'Estat Català, els fets de Prats de Molló, la Constitució de l'Havana, etc. En els anys 1920, la projecció internacional de Catalunya, a través o no de Francesc Macià, arriba a un màxim. Francesc Macià és lloat i blasmat com a exemple d'un nacionalisme d'alliberament socialment progressiu. El Pacte de Sant Sebastià, de 1930, assenyala el punt d'inflexió d'aquest període. Fou el Pacte de Sant Sebastià la raó de més pes per fer-se enrera de la proclamació de la República Catalana (14 d'abril) i convertir-la en una restauració de la Generalitat de Catalunya (17 d'abril). Es farà tot el possible perquè aquest retrocés tingui el menor nombre possible d'efectes pràctics. El procés de redacció i aprovació de l'Estatut de Sau és encara un procés sobirà. Quan arribi el moment d'aprovar-lo a les Corts Espanyoles, el Pacte de Sant Sebastià ja haurà deixat pas a una Constitució de la República Espanyola, ja consolidada. De mentres, Macià, com un renovat Prat de la Riba, cobreix amb voluntarisme els dèficits de la Generalitat Provisional. I quan arribi retallat l'Estatut de 1932, la resposta serà construir un Estatut Interior on es declarin els valors de la nova societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada