diumenge, 28 de desembre del 2008

Gaza: la ciutat-ostatge

La demostració de força de l'Estat d'Israel a Gaza obeeix a diverses raons. Aparentment, la primera, és destruir completament la ja ben deteriorada capacitat militar de Hamas. És curiós que els apòlegs gentils d'aquestes mesures "contra el terrorisme" no gosarien mai de justificar les mateixes operacions si anessin a càrrec d'un exèrcit gentil. Encara que cal dir-ho tot, ja que els mateixos "progres" que ara se solidaritzen a Gaza no dubten d'animar amb vots i calers una pluja immensa de plom contra els afganesos (deu ser que aquests "progres" volen revenjar-se de la desfeta dels 1980 en aquell país?) .

La segona lluita, per part del partit Kadima, és oferir arguments de pes contra els sectors israelians que acusen l'actual govern d'haver traït l'esperit de l'estat jueu, de renunciar a Judea i Samaria, etc., etc., etc. Aquests sectors poden semblar poc importants, però generen prou força com per ser la principal causa de perill vital per als dirigents polítics israelians (com mostrà el cas de Rabin). El govern demostra que les operacions a Gaza són d'una escala que únicament poden realitzar les Forces de Defensa Israelianes (IDF) i per tant fora de l'abast del sector més anti-governamental de la dreta (religiosa o no) nacional. El govern també vol oferir un gest de tranquil·litat als qui pensen que un procés eventual de pau destruïria els darrers fonaments d'estat social d'Israel.

Encara n'hi ha diferents lluites, dins i fora de Gaza. Per Hamas, els atacs suposen un fort deteriorament de la seva posició absoluta a Gaza, però no de la relativa, que s'enforteix automàticament, com també s'enforteix el seu pes en la diàspora palestina i en el moviment de solidaritat amb Palestina en general.

Les mobilitzacions a Europa per la qüestió de Gaza mostren com la qüestió serveix també per als posicionaments dels marges polítics d'aquests països. En línies generals, la població "musulmana" d'aquests països capitalitza unes protestes on abans predominava l'element "autòcton". Això s'acompanya una sèrie de desplaçaments entre allò que, simplificadament, es coneix com a pro-Israel i com a anti-Israel. Els sectors antisemites tradicionals d'Europa adopten posicions cada vegada més desinhibidament admiradores d'Israel (cosa que justifiquen, tot arguint que el poble jueu s'ha redimit en construir Israel i en abstenir-se d'influir en els altres països). I de l'altra, els sectors anti-Israel, de tant acusats d'antisemites, assumeixen el nom i adopten les conxorxes judaiques que la dreta ex-antisemita ha abandonat pel marge del camí.

Però de mentres, hi ha els fets. Gaza es troba sota ocupació d'Israel. En tractar el conflicte amb Hamas com un conflicte exterior, i no pas com un conflicte de seguretat públic, el govern israelià perd les justificacions "anti-terroristes". Però a hores d'ara, tampoc no les necessita. Perquè la pressió internacional, enforteix el govern israelià front els seus opositors (tant de la banda "dura" com de la banda "tova"). Potser és una guerra que no poden guanyar, però segur que tampoc no la poden perdre... a curt termini.