dijous, 18 de desembre de 2008

Qüestió de temps: quinze dies no són res

La veritat que fa mandra comentar la darrera tempesta política de l'oasi (parlamentari) català. La unitat del tetrapartit ha quedat trencada arran del vot del PSC-PSOE al Congrés espanyol d'aquesta tarda, on s'ha aixecat el vet del Senat espanyol a la Llei de Pressupostos espanyols de l'any 2009. Els elements de l'òrbita del PSC-PSOE ens juren i perjuren que això no vol dir res i que la data clau és el... 31 de desembre. El 31 de desembre (de 2008) expira l'enèssim termini per a l'acord de finançament entre l'Estat (espanyol) i la Generalitat (espanyolista) de Catalunya. I sabem que expirarà amb la mateixa seguretat i que aquell dia veurem l'Home dels Nassos. I quins nassos!!!

Pel 31 de desembre queden 13 dies. O 12. No és impossible que ara vagi de veres. Com tampoc no és impossible que ERC tingui la dignitat de trencar el tripartit. Com igualment no és impossible que un terratrèmol esberli Barcelona i s'empassi en una falla fins llavors desconeguda la Generalitat de Catalunya. Però en tots tres casos aixecaríem una cella... d'incredulitat o de sorpresa.

13 dies. En 13 dies, Zapatero ens durà un finançament adient per a les necessitats dels catalans?

130 dies. En 130 dies, haurà ja estat desallotjat el PSOE de la Generalitat?

1300 dies. En 1300 dies, Obama hauria convertit els Estats Units en el paradís del socialisme?

13000 dies. En 13000 dies, hauran ja quedat agranats als fems de la història les cadenes de totes les formes d'opressió?

130000 dies. En 130000 dies, la Humanitat ja serà digna d'aquest nom?

1300000 dies. En 1300000 dies, haurem fet realitat l'optimisme de Kardaixev?

13000000 dies. En 13000000 dies, què no serà possible si algunes de les respostes anteriors són afirmatives?

La futurologia és complicadíssima. Ara bé, per dir que el 31 de desembre, res de res, no cal bola de vidre.