Fa cosa d'un mes, un grup espanyolista inicià una campanya contra l'ús del català en les comunicacions amb el passatge en els vols Zuric-Barcelona de Swiss International Airlines. La resposta de Swiss International Airlines ja ha arribat en forma de "Pacte de Munic", segons reporta Racó Català.
En la retòrica dels punys i de les pistoles virtuals és evident qui té les de guanyar: el més "feixista". Perquè els "demòcrates" tendeixen a aplicar el sacrosant principi de la tolerància i, per tant, a cercar acords i convivències amb els "feixistes".
Als die Nazis die Kommunisten holten, habe ich geschwiegen, ich war ja kein Kommunist.
Als sie die Gewerkschafter holten, habe ich geschwiegen, ich war ja kein Gewerkschafter.
Als sie die Sozialisten einsperrten, habe ich geschwiegen, ich war ja kein Sozialist.
Als sie die Juden einsperrten, habe ich geschwiegen, ich war ja kein Jude.
Als sie mich holten, gab es keinen mehr, der protestieren konnte.
Que deia Niemöller.
L'argumentari dels ultraespanyolistes aclaria als suïssos que el català no mereixia pas més o menys respecte que el respecte que el zuriquès. I és un argument impecable... si no fos perquè oblidava d'afegir que el zuriquès mereixia el mateix respecte que qualsevol altra llengua, inclosa la "castellana" o l'"alemanya".
Però la cosa no va de filologies sinó de subjeccions. No és una qüestió de supremacisme lingüístic sinó de supremacisme ètnic i/o territorial. Tolerar que la llengua catalana sigui emprada amb normalitat va en contra d'aquest supremacisme.
Similarment, la intel·lectualitat alemanya difícilment podia tolerar que la construcció nacional txeca culminés amb la proclamació de República Txecoslovaca (1918). Menys de vint anys després, el 1937, Alemanya signà amb França i Anglaterra el Pacte de Munic, que conduí a la destrucció de Txecoslovàquia.
Setanta anys després, però, un passeig per Praga ens informa del grau de germanicitat de la ciutat de Kafka.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada