La tempesta entre dues calmes (Albert Sánchez Piñol: Tretze Tristos Tràngols; Ed. La Campanya, Barcelona, 2008)

Abans dels èxits editorials que han estat els granotots de La pell freda (2002) i els escriptors per compte aliena de Pandora al Congo (2005), Albert Sánchez Piñol (*Barcelona, 1965), antropòleg de formació, havia analitzat els viaranys dels dictadures africanes del període neocolonial (Pallassos i monstres, 2000) i havia publicat dos reculls de narracions breus (Compagnie difficili, juntament amb Marcello Fois, 2000; Les edats d'or, 2001). A l'espera del tercer lliurament de la trilogia, la Campanya ha editat enguany "Tretze Tristos Tràngols". Es tracta de tretze contes que reflecteixen els tràngols que produeixen les successives i ascendents onades migratòries (és a dir, el procés d'autoctonització), les regles ineluctables de la competència intraspecífica, el cicle viciós de la desraó, el messianisme polític, l'ostracisme social, la família, la glòria, la justificació a través dels avantpassats, els límits de la resistència, les paradoxes d'avaluar les intencions d'altri, la càrrega de responsabilitats no volgudes, els càlculs d'interessos que fallen per inèrcia i, el pitjor de tots els tràngols, el temps (omnes vulnerant, ultima necat). La tristor de l'escenari depèn de l'ànim del lector, és a dir de si ha passat pel tràngol, si hi passa o si tem de passar-hi.