Els catalans, com tants d'altres pobles, pateixen d'una síndrome autolingüicida. En mig d'aquesta patologia, el menyspreu per la llengua pròpia, massa vergonyant, s'ha de recobrir amb una fília increbantable per la llengua aliena. Si bé més propi de generacions passades, era sovintejat aquell comentari, en boca de tants catalans, que es vantaven de parlar el castellano més finament que els que el tenien com a llengua pròpia. Tanta falera per a l'estandardització de la lengua española conduí en aquesta mena de catalans (els hegemònics, tammateix) a un menyspreu envers els dialectes i, particularment, envers l'andalús.
Ací és on trobem Montserrat Nebrera, que trobi divertida la parla de Maleni, la ministra espanyola de Foment.
Realment, la construcció d'aquestes presons de pobles que han estat i són els estats dinàstics (i post-dinàstics) comporta l'exaltament de determinades terres contra unes altres, i això es manifesta, també, a nivell lingüística en una idea jerarquitzadora de la diversitat lingüística. Els efectes que això ha tingut en l'espai lingüístic romànic són sobradament coneguts.
La qüestió més interessant, però, es troba en les reaccions envers els comentaris de Nebrera. Talment sembla que hi ha àmplies masses de comentaristes polítics que desitgen abrandament el sorgiment d'un supremacisme català desinhibit contra el qual abatre les seves diatribes antiracistes. Nebrera, per ells, era la supremacista desitjada. Perquè és del PP i no del tripartit, etc.
La pròpia Nebrera, però, ha sortit al pas d'aquesta interpretació de les seves paraules. Evidentment, Nebrera havia jugat amb un populisme anti-PSOE per al públic català (avesat a la Maleni de Polònia). I el PSOE ho ha transformat en un populisme anti-català per al públic espanyol. Nebrera podria treure les seves pròpies conclusions.
Maleni tira de fil, i ara li diu Negrera a la Nebrera. La llegenda negra catalana (més negra que llegenda, diguem-ho clar) continua...
I mentre els caps-pensants i les mans-escrivents es deleixen amb la imatge de Nebrera-Himmler, un tast de realitat ens porta a VMG. VMG va llençar un home a l'aigua al Maremàgnum i ara ha participat en una agressió contra uns altres homes. El primer home va morir: era l'hivern del 2000-2001. Els segons homes no van caure a l'aigua. Uns i altres provenien d'un altre continent i eren manchados als ulls de VMG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada