El 2 de gener les tropes cingaleses entraven a Kilinochchi, la que ha estat fins fa uns dies la capital administrativa dels Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam. L'endemà, tropes israelianes iniciaven una ofensiva per terra contra posicions de Hamas.
En tots dos casos apareix una paradoxa. El repartiment de medalles entre els governs de Colombo i de Jerusalem no s'ha fet esperar. No obstant, els governs de Colombo i de Jerusalem no han deixat de repetir ni un moment que els seus enemics respectius, el Tigres Tamils i el Moviment de Resistència Islàmica, són organitzacions terroristes, i per tant no-bel·ligerants d'acord amb el dret internacional. Però les seves pròpies armes diplomàtiques, que han reeixit a incloure aquests grups armats en la llista internacional d'organitzacions terroristes, se'ls giren en contra. El caràcter militar d'aquestes victòries fa possible, per exemple, que el Departament d'Estat dels Estats Units (encara sota l'administració Bush) hagi emès un comunicat, que urgeix a "totes dues parts" (el govern de Sri Lanka i els Tigres Tamils) a "negociar" al voltant de les demandes "legítimes" del poble tamil de l'illa de Ceilan. Similarment, la diplomàcia internacional atorga estatus factual de bel·ligerant a Hamas.
Òbviament, els falcons de Colombo i de Jerusalem consideren que aquest és un preu que es pot pagar a canvi dels avenços militars en el conflicte. Al capdavall, les declaracions diplomàtiques dels Estats Units, Unió Europea o Nacions Unides són paper mullat. No és imaginable, a curt termini, que cap d'aquests organismes internacionals faci res d'efectiu sobre el conflicte de Gaza o de Tamil Eelam.
No obstant això, els coloms de Colombo i de Jerusalem arrufen el nas. Internament, pensen que les coses anaven millor quan l'estratègia governamental es basava en operacions polítiques i militars de desgast. És indubtable l'èxit d'aquestes operacions de "coloms": a Ceilan, hom ha afavorit les línies de divisió entre les organitzacions tamils integrades en l'Estat de Sri Lanka, les forces opositores lleials, i les formacions armades encapçalades pels Tigres Tamils. Tant és així, que en bona mesura, els coloms cingalesos podien presentar el conflicte de Ceilan com quelcom intern a la comunitat tamil, i no pas com un conflicte tamil-cingalès. Similarment, des de Jerusalem, hom ha fomentat les tensions entre el govern de Hamas de Gaza i l'Autoritat Nacional Palestina de Cisjordània (controlada per Al Fatah).
L'estratègia dels falcons, però, és incompatible amb alguna d'aquestes mesures de desgast. A Sri Lanka, el nacionalisme cingalès ha guanyat força i agressivitat contra les formacions polítiques mixtes i contra les organitzacions tamils. Les operacions policials i judicials dels darrers mesos fomenten la percepció que els Tigres Tamils compten amb una nodrida col·laboració per part de les organitzacions tamils integrades. En la recerca d'una victòria completa, els falcons de Colombo afavoreixen rearengleraments entre la població tamil, ja no només de Ceilan, sinó també la de Tamil Nadu (en el continent) o les comunitats tamils de la diàspora (començant per Singapur, i continuant per Europa i els Estats Units).
La situació pel que fa a Gaza és encara més enverinada. Gaza és un focus d'atenció mundial, i el conflicte de Palestina aixeca moltes més passions que no pas el de Ceilan. A la pràctica, el ressò mundial sobre la qüestió de Gaza diu més de les problemàtiques de cada localitat que no pas del conflicte de Gaza en ell mateix. Tant a les ciutats àrabs, com a Europa, o als Estats Units, quan parlen del conflicte de Gaza tot sovint es refereixen en realitat a d'altres conflictes interns (en aquest sentit, les protestes contra Israel en algunes ciutats àrabs es poden tornar més ràpidament que no pas sembla en protestes contra els propis governs).
En tot cas, avançar militarment en una urbs mediterrània té poc a veure amb avançar amb els entorns rurals i forestals del nord de Ceilan. Les autoritats israelianes es veuen forçades a una tria: si realitzen una ofensiva convencional s'arrisquen a moltes pèrdues en les seves fileres, i les tensions en la societat israeliana poden recrudir-se de forma poc previsible; si realitzen una ofensiva molt més pesant, minimitzaran les pèrdues, però poden crear una situació insostenible en el camp de les relacions internacionals (i, especialment, en les relacions amb els EUA).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada