Tal com informa Vilaweb, el Ministeri espanyol de Treball i Immigració ha tingut a bé programar per avui, 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistas (nacionales) a Barcelona, l'acte de lliurament de la Medalla del Mèrit al Treball a Carles Sentís (*1911). Per a més inri, l'acte es farà al Col·legi de Periodistes de Catalunya, del qual Sentís fou president.
Inconscientment o subconscientment, és de suposar que el PSOE de Celestino Corbacho vol demostrar que pau i després glòria i que tal dia farà 70 anys.
Tot recordant un article ja clàssic de Ramon Barnils, hom pot assenyalar alguns mèrits al treball del guardonat:
- fotocòpia d'un requadre amb fotografia de la revista Destino, número 134, 10 de febrer del 1940, pàgina 2, que resumeix on era el personatge triat per Joaquim Maria Puyal en un tomb crucial de la seva i de la nostra vida -inclosa la de Puyal-: del 18 de juliol del 1936 a 1'1 d'abril del 1939
- un exemplar de Seixanta any d'anar pel món, d'Eugeni Xammar, periodista, testimoni directe del mateix personatge en la mateixa època
- notes de l'escriptor espanyol però republicà J. R. J. sobre l'espoli del seu pis de Madrid en acabat aquest susdit tomb crucial
- les memòries d'Ortínez sobre Tarradellas i Madrid; i, havent el convidat presidit els periodistes catalans del darrer franquisme fins fa quatre dies
- una nòtula del Time Out de Londres sobre la classe periodística catalana i els Jocs Olímpics de Barcelona.
- hi faltarà la columna del personatge negant afirmacions sobre ell fetes a les memòries del periodista Manuel Ibàñez Escofet, prudentment escrita un cop mort Manuel Ibáñez; no prou tard: un obituari amb atac és baixesa fàcil d'evitar, imperdonable doncs.
Com que un obituari amb atac és baixesa fàcil d'evitar, aprofitem-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada