La utilització de les vies judicials contra la lliure crítica que ens pot fer el proïsme és un dels actes més roïns que pot cometre una persona (en un context on hi hagi vies judicials). És signe de poca honestedat i homenia. A més, per qui ho vulgui veure així, és un balafiament de recursos públics.
El cas d'Eivissa Confidencial ens mostra que la persecució contra blogs o forumnistes no és una realitat de latituds llunyanes, sinó que també ens afecta de prop. L'actuació dels demandants contra Eivissa Confidencial no l'hem de veure com una simple actuació caciquista. També obeeix a una estratègia de terror policial-judicial, comuna a qualsevol de les dues sucursals dels partits espanyol(iste)s, que pretén atemorir tothom qui discrepi amb denúncies, imputacions, citacions o amenaces d'empresonament. És una versió fina dels incontrolados que, a València i fora de València, campen lliurement i amb tota impunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada