"Fa igual", ens sentim dir quan es parla de l'oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea (Parlament, Consell, Comissió, Tribunal de Justícia, etc.). "Tant se val", ens reiteren, "car tots entenem". O es parla, després, de les despeses de traducció+interpretació.
Ara que es discuteix el Reglament de l'Oficina Europea de Patents, ja no són tan indiferents les qüestions lingüístiques. L'enèssima reforma del Reglament de l'Oficina Europea de Patents vol assolir finalment una normativa de "patent única". La qüestió de les llengües oficials de l'Oficina, però, ha aixecat les protestes dels estats espanyol i italià.
La reforma del Reglament mantindria com a úniques llengües oficials, l'anglès, el francès i l'alemany. Com que la redacció de les patents és matèria delicada, s'entén que cada "sol·licitant" ha de presentar les reivindicacions respectives, simultàniament, en les tres llengües.
La demanda dels governs italià i espanyol era ben modesta. Es tractava de fer de les llengües espanyola (castellana) i italiana (toscana) una mena de llengües semioficials davant de l'Oficina. Ni això, els han donat.
Val a dir que els governs italià i espanyol han fet molt soroll. Però la sang no arribarà al riu, i el Reglament tirarà endavant.
I davant llur, però, tenien altres opcions:
a) Sol·licitar que l'anglès sigui l'única llengua oficial a l'Oficina Europea de Patents. Al capdavall, més de la meitat de les sol·licituds que s'hi presenten són el resultat de l'R+D nord-americà. Quina fila farien llavors Merkel i Sarkozy!
b) Alternativament, acceptar la triple oficialitat, però exigir una rebaixa de tarifes per part de les patents procedents d'estats on no siguin llengües oficials el francès, l'alemany i l'anglès.
És clar que, amb uns índexs de patents ben inferiors a la mitjana europea, la capacitat de pressió dels governs italià i espanyol seria, en tot cas, ben anecdòtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada