dijous, 3 de febrer de 2011

Vuit raons per mobilitzar-se

La idea d’un “pacte social” per “sortir de la crisi” és, si més no, curiosa. Teòricament, se’ns diu, “sortirem de la crisi” si som “competitius” a “l’estil alemany”. Es tractaria, doncs, de perpetrar una sèrie de transformacions socials i econòmiques, d’acostumar la població a viure amb “frugalitat bismarckiana” i a fer-la treballar en uns sectors industrials i de serveis “d’alt valor afegit” i amb una producció “orientada a l’exportació”. La qüestió del “nosaltres” esdevé llavors cabdal. Aquest “nosaltres” no pot ésser el món o la humanitat, car aquesta “unitat”, per la seva universalitat, no pot exportar (ni importar) res. Si parlem d’un “nosaltres” més reduït, tal com vol el “nacionalisme econòmic”, la cosa ja pren un altre sentit. Però llavors els “nosaltres” competitiu pressuposa necessàriament la incompetència d’uns altres, els quals tampoc han de mantenir el nivell mínim per consumir els excedents exportats que generem. D’altra banda, el criteri de “frugalitat” posa de manifest que el “pacte social per sortir de la crisi” no és més que una manera d’augmentar la taxa d’explotació de treball. Naturalment, des d’una perspectiva quotidiana, aquest augment és vist com quelcom necessari per mantenir (o guanyar) un lloc de treball. Perquè, molt pitjor que l’explotació, és la manca d’explotació.

Sense una consideració de classe, tot queda com un garbuix intel·ligible. Tant si l’economia creix com si decreix, és inevitable l’establiment d’una lluita, d’un estira-i-arronsa, entre el “salari social agregat” i els “beneficis” que es distribuiran, en un altre àmbit de lluita, en forma de rendes, impostos i dividends. El “pacte social” és la manera de vendre com quelcom natural i inevitable allò que beneficia a una de les dues classes en pugna.

De la crisi de deute públic, hom podria “sortir”, també, amb l’exigència que tothom contribueixi a eixugar-ho, d’acord amb la seva “capacitat econòmica”.

El proper dimarts 15 de febrer, a les 7 del vespre, la Federació d’Associacions de Veïns, l’Assemblea de Treballadors/es en Atur i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca convoquen a la Plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat una concentració de rebuig, precisament, contra els abusos comesos en nom de la “crisi”:
1.- L’atur que, amb independència de les fluctuacions, afecta cada vegada més severament a la població treballadora.
2.- Les polítiques laborals públiques massa poc transparents i massa ineficients per fer front a les necessitats dels més desafavorits.
3.- Els desnonaments que, fins i tot després de practicats, deixen famílies amb nòmines embargades.
4.- Els abusos de les entitats financeres.
5.- Els recàrrecs per impagament de llum, aigua, etc., que pateixen les famílies afectades per la manca d’ingressos en esgotar les prestacions per atur.
6.- L’augment del rebut de la llum.
7.- L’augment del preu dels transports públics.
8.- Els efectes de l’augment de l’IVA del passat mes de juliol sobre els preus de béns de primera necessitat.

Vuit punts que reflecteixin qui paga “el pacte social” per sortir de la crisi.