Ahir arrencava la campanya de l'esquerra independentista del Baix Llobregat amb motiu de l'ofensiva capitalista que es manifesta en les privatitzacions, en la desocupació i en la precarietat de les condicions laborals i d'habitatge. Les classes populars de la comarca del Baix Llobregat hi són particularment castigades.
L'acte inaugural es va fer al Centre Cívic Sant Pancraç, a Sant Joan Despí. La CUP de Sant Joan Despí va convidar la pratenca Elena Idoate a fer una xerrada que va rebatre els arguments tècnics al voltant de la "crisi del deute sobirà". De fet, és aquesta "crisi" la que justifica ideològicament les polítiques d'austeritat pública i de retallades. Idoate va assenyalar que l'augment de la desocupació dels darrers mesos (que supera de llarg el 20% a casa nostra) té molt a veure amb les retallades. A la destrucció directa i indirecta de llocs de treball vinculats als serveis educatius, sanitaris i socials, cal afegir també el fet que el deteriorament d'aquests serveis suposa també un augment del temps dedicat a la cura d'infants i de malalts en l'àmbit de la llar treballadora. Així doncs, si l'esclat de la bombolla immobiliària en el 2008 afectà una mà d'obra majoritàriament masculina, en els darrers dos anys, el contagi passà a sectors industrials i, particularment, de serveis, on la mà d'obra femenina arriba a ser majoritària. A més de la desocupació, la dona també pateix, degut a l'estructura patriarcal, una major càrrega de feina a la llar. Aquesta tendència s'agreujarà encara més, amb la continuació de les polítiques de retallades.
Idoate ha repassat els nombre de la crisi del deute. En l'actualitat, l'estat espanyol té un nivell d'endeutament que depassa lleugerament el 60% del PIB. El 60% era la xifra contemplada en els criteris de convergència del Tractat de Maastricht, i en l'actualitat estats com el francès o l'alemany el depassen amb escreix (80-90%). El problema, segons Idoate, es troba més aviat en el deute privat, que quintuplica el deute públic. De fet, del deute total, tan sols un 16% es correspon al sector públic, mentre que un 20% té a veure amb el deute familiar (derivat, alhora, de la bombolla immobiliària). La resta del deute se la reparteixen, a parts iguales, les empreses productives (de béns i de serveis) i les empreses financeres. Amb un deute total que equival al producte interior brut de cinc anys (o de sis, si es té present la tendència a la recessió), som davant d'un deute impagable. Per a l'economia catalana, però, l'aspecte més negatiu és la manca de perspectives productives o extractives, mancança que fou a la base de la bombolla immobiliària.
En les intervencions del públic, es va esmentar la taxa Tobin. Idoate va respondre que la solució passa no pas per taxar les transaccions financeres internacionals, sinó per sotmetre el sistema financer a les necessitats populars.
En les conclusions, Idoate reiterà la necessitat d'espais de confluència de lluita. En aquest sentit, Josep, de la CUP de Sant Joan Despí, recordà que l'endemà (per avui) hi ha convocada una manifestació contra la "dictadura financera", que sortirà de la Plaça Catalunya a les 17h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada