dissabte, 14 de gener de 2012

Paradoxes rifenyes

Qui pujava avui a la Penya del Moro (Sant Just Desvern) es trobava un enquestador de l’Ajuntament del dit municipi que us demanava de quin poble éreu i us informava de les restes del poblat ibèric que hi ha al cim, i de la placa trobada que ara es troba en el Museu Arqueològic de Catalunya. No us deia res de les restes mitjavals del mateix indret, molt més pregones, i que expliquen el topònim. Es veu que aquesta enquesta es fa mensualment.

Qui baixava avui de la Penya del Moro podia trobar-se amb un vehicle dels Agents Rurals. Pentinaven la zona sense esperar-se de trobar ningú, car ara hi ha la recomanació de desallotjar la muntanya quan es fa una batuda de senglars. La zona, però, semblava una romeria, entre els qui fan jogging, els qui solquen col•lectivament els camins amb bicicletes de muntanya i altres elements xirucaires de dissabte. Els Agents Rurals explicaven que els accessos eren tallats per la citada batuda.

Com lliga l’enquesta municipal amb el tancament dels accessos? Com es pot tancar un accés sense que gairebé ningú que hi passa, vegi que està tancat? Cada administració fa sa guerra.

Hi ha, però, una qüestió més fonda. Què els hi agafat ara per aquest excés de zel en les batudes de caça? No n’hi ha prou amb la senyalització habitual? Al capdavall, els caçadors de senglars s’han d’apartar força dels camins més transitat si volen arribar a tocar-ne cap. Aquesta setmana havíem sentit la pensada d’obligar a boletaires i esparregueraires i d’altra fauna forestal a fer-los anar amb roba de colors cridaners. Precisament es tracta d’evitar que siguin confosos amb senglars. Potser és que la pensada de l’administració és dificultar l’accés a espais naturals per part de vianants que no contribueixen (i que, sovint, a més, depreden). Hi haurà properament una taxa per passejar en terreny forestal? I, si n’hi ha, caldrà estendre-la també al territori urbà? Serien uns diners que serien ben aprofitats, per exemple en anàlisis demoscòpiques.