divendres, 20 de gener de 2012

Romney vs. Gingrich

A mesura que cauen candidats com Rick Perry, queda cada vegada més configurades les primàries presidencials republicanes als Estats Units entre Mitt Romney i Newt Gingrich. La dreta religiosa i l'ultraconservadorisme fiscal del Tea Party Movement poden sentir-se un xic orfes en aquesta elecció. Romney, ex-governador de Massachussetts, és vist com un "moderat" per als conservadors, i cal recordar que el mormonisme encara no ha estat digerit (com sí ho ha estat el catolicisme, en part) per part de la dreta religiosa clàssica. És cert que la dreta religiosa clàssica sap fer la vista grossa quan toca i, per exemple, en el 1980 va estimar-se més el divorciat recasat Ronald Reagan al new-born Christian Jimmy Carter. Vuit eleccions més tard, però, el suport de masses per a un candidat republicà s'haurà d'extreure de la demagògia minarquista. Ron Paul, el candidat més proper a les tesis del "right libertarianism", és poc donat a fer els compromisos necessaris per arribar a aconseguir una candidatura pel Partit Republicà. Cal no descartar, però, que arribi a presentar-se en solitari. Si ho fa, Obama ho tindrà més senzill per aconseguir la reelecció.

Gingrich, com Reagan, és un divorciat recasat, que també té un seguici entre el conservadorisme religiós, però també en el nacional-conservadorisme. Els atacs que ha fet contra Romney (presentant-lo com un exemple del crony capitalism), podrien fer de Gingrich una figura reclutadora del "paleoconservadorisme" més o menys proteccionista i aïllacionista.

De moment, els atacs de Gingrich han estat força inefectius, fins i tot contraproduents. En la lògica del conservadorisme republicà, afermada pel Tea Party Movement, cal confiar en el "free market". I això vol dir que ni tan sols es pot legislar per defensar el "free market" contra la formació d'oligopolis i corrupteles. La corrupció i el cunyadisme, segons aquestes tesis, només es poden eliminar des de l'espontaneïtat. Corrupció i cunyadisme encareixen els productes, i els consumidors, en fugir-ne, enfonsant a la llarga les empreses que hi cauen. A la llarga, com deia Keynes, tots morts.

Des del seu blog, Paul Krugman reprenia la idea que l'embogiment doctrinari del Partit Republicà el condueix a un atzucac en el qual tots els candidats, o són ximples (fools) o són un frau (fraud). En el primer cas, des de la ximpleria, s'empassen la doctrina. En el segons cas, des de la intel·ligència, saben què han de dir per no ésser atacats pels Limbaugh de torn.

A hores d'ara, per cada afiliat republicà hi ha dos de demòcrates. Siguin Gingrich o Romney l'elegit final, Obama ho té més fàcil que no pas ho sembla. La paradoxa la mostren les enquestes. Quan es compara Obama amb un candidat republicà indeterminat, la victòria sembla encara al segon. En canvi Obama guanya en les enquestes tants si s'enfronta a Romney com, sobretot, a Gingrich.

La sensació de bona part de l'electorat potencial és que tant hi fa. Les polítiques seran les mateixes amb un president que un altre. El sistema permet que hom triï president, però no permet que hom triï un programa polític.