dissabte, 7 de gener del 2012

Els donatius privats a la Fundació Nóos

El 'cas Urdangarin' esclata ara en un moment on tothom qüestiona el balafiament de diners públics. L'atenció s'ha centrat en els diners rebuts de part del Govern Balear en temps de Jaume Matas. També hi interès en els diners rebuts des de la Generalitat Valenciana. Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, malgrat que el conseller-vicepresident Bargalló se'l va treure del damunt, la Fundación Nóos va poder trobar algunes altres vies més comprensives. Jaume Matas sembla que ha declarat que li semblava fora de to fer passar la "fundació del gendre del rei" per un concurs públic. Joan Baptista Soler, llavors president del València C.F., ens ha demanat, retòricament, de com podia negar una col·laboració al "gendre del rei". Excuses públiques i privades s'assemblen força.

No obstant això, sembla que hi ha l'acord tàcit de considerar més greu el balafiament de diner públic cap a la Fundació Nóos (i la resta de l'entramat Urdangarín-Borbón) que no pas el balafiament de diner privat, procedent de societats anònimes esportives, o de societats anònimes sense més.

La llista és llarga:
- Telefònica: 703.852 €.
- BBVA: 502.021 €.
- Repsol: 237.800 €.
- Abertis: 116.000 €.
- Gas Natural: 41.760 €.
- Miquel Torres: 41.760 €.

Citem únicament, per posar un exemple, societats que formen part del patronat d'aquesta joia del botiflerisme que és la Fundació Príncep de Girona.

Què hauran de pensar els treballadors (directes i indirectes) de Telefònica? Què hauran de pensar les persones afectades per una hipoteca signada pel BBVA? Què pensarà el conductor automobilístic quan es deixa un ronyó cada vegada que carrega el dipòsit en una estació de Repsol? O aquest mateix conductor quan pagui una morterada de peatge a Abertis per tindre la mobilitat suficient que li permeti guanyar-se el pa i pagar la hipoteca que té amb el BBVA? O quan pagui la factura energètica, entre d'altres, a Gas Natural?

Qui té més perdó, potser, és el celler Miquel Torres? Sí, és clar. Però al pagès que li ven la collita per un preu vergonyós li puja la mosca al nas.