A casa nostra, a Palma, a Barcelona, a València, el cas Urdangarín mou rius de tinta i d'indignació. La majoria dels fets es corresponen als anys daurats de mitjan de la dècada passada. És probable que alguns fets delictius ja hagin prescrit. Però en esclatar ara amb tota la intensitat, en mig de la debacle general, se sent com quelcom més agretjant que si s'hagués sapigut en aquella època.
Quelcom de similar passa amb el 'cas Goril·la' (Kauza Gorila) a Eslovàquia. Les revelacions es van produir el desembre del 2011, però els casos denunciats es remunten als anys 2005 i 2006.
Els aparells d'investigació anti-corrupció del Servei d'Intel·ligència Eslovac (Slovenská informačná služba, SIS) seguiren els contactes entre el grup financer Penta i el govern de coalició de llavors (Smer-SD, SDKÚ-DS, KDH i SMK), particularment del ministre d'Economia, Jirko Malcharék. A més de la col·lusió d'interessos, hi ha la qüestió de les pressions per tal que el tema fos oblidat. El 18 de gener del 2012, era cessada Anna Bubeníková, del Fons de Propietat Nacional, un dels principals càrrecs assenyalats en l'informe Gorila.
Dels diferents socis del govern d'aquella època, els més perjudicats per les revelacions són els democristians de l'SDKÚ-DS. Però és difícil dir si els socialdemòcrates de l'Smer-SD capitalitzaran aquest desgast en les eleccions del 10 de març del 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada