Entre dimarts i dimecres, la regió de Kosovo situada al nord del riu Ibar era convocada a un referèndum amb la qüestió següent:
„Да ли прихватате институције такозване Републике Косово“.
(Accepteu les institucions de l'anomenada República de Kosovo?)
La República de Kosovo és avui un estat formalment independent, reconegut pel bloc atlantista. La situació de facto del territori queda marcada per l'acció de protectorat de les forces atlàntiques i internacionals.
Les autoritats municipals de Zubik Potok, Zvečan, Leposavić i del sector nord de Kosovska Mitrovica fan part, contràriament, de l'Assemblea de Municipis de la Província Autònoma de Kosovo i Metohija. Aquesta Assemblea defensa la continuïtat de la Província Autònoma, sota la sobirania de la República de Sèrbia, i compta amb el suport de Beograd. La sobirania sèrbia sobre Kosovo és reconeguda pel bloc eurasiàtic.
El resultat del referèndum és força clar. La participació ha estat del 75%. L'abstenció hauria estat generalitzada en els pobles de majoria albanesa del municipi de Zvečan. Dels 26.000 vots emesos, 25.931 han dit "no", i tan sols 69 s'han mostrat favorables al reconeixement de les institucions de la República de Kosovo.
La Comissió Europea ha condemnat la celebració del referèndum, i ha deixat entreveure que això podria afectar la candidatura de Sèrbia a l'adhesió a la Unió Europea. L'attitud de Beograd davant de les diferents instàncies de sobirania dels serbis de Krajina, Eslavònia, Bòsnia-Hercegovina (República Sprska) o Kosovo-Metohija és, en aquest sentit, força ambivalent. Però és en el cas de Kosovo on menys marge té el govern de Beograd per 'abandonar' connacionals. En primer lloc, perquè en els casos anteriors, tenen lloc en el marc de les nacions iugoslaves, mentre que a Kosovo el conflicte és amb la nació albanesa.
El riu Ibar separa quelcom més que dues formes d'entendre les relacions de Kosovo amb Sèrbia i Albània. En una polarització mundial creixent, Moscou-Beijing i Washington-Berlin utilitzen al llur interès els conceptes d'autodeterminació i democràcia. Tot queda arrenglerar i supeditat als interessos de dos blocs que es van conformant de manera més nítida. Iran i Síria depenen cada vegada més de Moscou i de Beijing en el joc diplomàtic internacional. Aràbia Saudita i Qatar esdevenen cada vegada més agents de l'atlantisme. Beograd vol entrar en una Unió Europea sense perdre les bones relacions amb Moscou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada