divendres, 3 de febrer del 2012

Presentació de l'Assemblea Nacional Catalana a Esplugues de Llobregat

Què és l'Assemblea Nacional Catalana? No res. I no ho serà fins el 10 de març, que és la data de constitució d'aquest òrgan. En l'arquitectura orgànica que es dibuixa en el full de ruta d'aquesta Assemblea Nacional Catalana (o Moviment per la Independència), aquest òrgan s'entén com la tercera pota, entre el paper de les institucions (Associació de Municipis per la Independència, Assemblea de Càrrecs Electes, etc.) i el paper dels partits polítics. En certa mesura, l'ANC-MxI hauria tingut uns inicis menys tortuosos, si hom hagués servat les xarxes creades arran de l'organització del referèndum popular sobre la independència (2009-2011). En tot cas, l'independentisme català té el difícil repte de no deixar passar l'onada actual. És l'ANC-MxI la millor manera de no perdre-se-la? La cosa és complexa. És una realitat innegable que hi ha sectors independentistes que no tenen cap inconvenient en compaginar la submissió als partits dinàstics (ara PP, abans PSOE) amb declaracions patriòtiques. Pensem, sense anar més lluny, en alguns suports obtinguts per l'Associació de Municipis per la Independència. En aquest sentit, cal demanar-se si no es fa un gra massa amb la proclamada "unitat dels independentistes" i transversalitats diverses. Sense una perspectiva de trencament revolucionari (alguns, eufemistes innats, parlen de "ruptura democràtica"), l'agitació-propaganda independentista sembla simplement encaminada a justificar les mancances del govern autonomista de torn o, cosa encara pitjor, a dividir les classes populars en línies ètniques-identitàries. D'altra banda, lliurar ja d'entrada l'ANC-MxI a aquests pseudoindependentistes, és un regal que no mereixen.