divendres, 10 de febrer de 2012

Font-romeu lidera la protesta ceretana contra les conseqüències del Tractat dels Pirineus

A la Cerdanya la conseqüència del Tractat dels Pirineus del 1659 fou la partició del comtat entre el Rei Cristianíssim i el Rei Catòlic. Àustries i Borbons foren les dinasties al voltant de les quals es construïren els actuals estats francès i espanyol. Les ironies de la història, han fet que el Rei Catòlic sigui ara un Borbó (o un Puigmoltó, tant hi fa) i que el Rei Cristianíssim hagi estat substituït per un President Republicaníssim. La Cerdanya restà encara avui dividida. La porció septentrional (Alta Cerdanya, amb l'excepció feta de Llívia) resta "integrada" en el Departament dels Pirineus Orientals (el "Pays Catalan"), en la Regió de Llenguadoc-Rosselló i en la República Francesa. La porció meridional (Baixa Cerdanya, inclosa Llívia) resta alhora dividida en dues províncies (Girona i Lleida), amb un cert autogovern comarcal (que ara es troba seriosament amenaçat d'una nova retallada antidemocràtica) i sota l'ègida de la Generalitat de Catalunya i del Regne d'Espanya.

La línia fronterera intraceretana, teòricament, havia de quedar relativitzada arran de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i, més encara, amb la signatura de l'Acord de Schengen. Certament que s'han esvaït controls duaners enutjosos, però la integració sembla ben llunyana. Es parla molt sovint de "transfrontererisme", però s'oblida d'entrada que el que hauria de desaparèixer és la frontera en ella mateixa.

L'austeritat unidireccional que volen aplicar les autoritats és l'excusa perfecte per amenaçar els serveis sanitaris i educatius de la comarca. Precisament, el tancament de centres educatius ha estat la gota que ha fet vessar la paciència de molts comuns de l'Alta Cerdanya i del Capcir. Joan-Lluís Domelin, batlle de Font-romeu, és el rostre visible d'aquesta protesta.

L'attitud de Domelin pot semblar un xic romàntica. A què treu cap parlar del Tractat dels Pirineus? Quina diferència hi hauria entre un Font-romeu que fos a l'altra banda de la frontera estatal? La manifestació d'avui a Perpinyà, i les que es puguin fer a Barcelona o a Montpelher, a París o a Madrid, així com les lletres a les autoritats o les mocions, cauran probablement en sac foradat. Però tenen la virtut d'incomodar als partidaris de l'status quo. L'abandonament de l'Alta Cerdanya i del Capcir assenyala la decadència de l'estat francès. Que l'estat espanyol ni pensi en aprofitar-se'n de la situació (ja no diguem la Generalitat) parla volums de la degeneració dels hereus de la monarquia habsburguesa.

La Cerdanya només abandonarà la situació de perifèria a través de la unificació comarcal en el marc d'una Catalunya completa i completament lliure. I fins i tot llavors caldrà una política enèrgica de tots els territoris pirinencs per caminar cap a un desenvolupament humà d'aquestes contrades.