dilluns, 6 de febrer de 2012

La caiguda del govern Bloc a Romania

Ja fa força setmanes, que a Bucarest i a d'altres ciutats romaneses es viu un clima de protesta desconegut des de feia més de 20 anys. És simptomàtic que un dels eixos centrals de les protestes sigui la defensa de la sanitat pública. La dimissió del subsecretari del Ministeri de Sanitat, Raed Arafat, va galvanitzar especialment la situació. "Que una persona forastera ens hagi de defensar més que no pas els nostres governants romanesos...", era un comentari força estès. Arafat, d'origen palestí, per un d'aquests atzars post-doctorals va anar a petar al Bucarest d'abans del 1989, i s'hi va quedar. Però la cosa anava més enllà. El motiu central de la dimissió d'Arafat, una contrareforma del sistema sanitari, fou retirat pel govern. Però ja era tard.

El poble romanès veia clar a través de la contrareforma i de les crides a l'austeritat. Com es pot demanar més austeritat a un dels pobles més pobres de la Unió Europea? Per justificar retallades i privatitzacions, el govern d'Emil Bloc s'escudava en els arguments habituals. Que si cal millorar la gestió, que si cal professionalitzar-la, que si cal focalitzar la sanitat pública en els més desafavorits, que si el copagament (traduïm: repagament) és una mesura de corresponsabilització, etc., etc., etc.

Però els professionals sanitaris, més enllà del propi Arafat, descobrien la realitat putrefacta d'aquests arguments. Favoritismes governamentals, xarxes d'interessos creats, etc.

No cal anar-se a Romania per veure escàndols d'aquesta mena. El treball de la CUP de Reus per fer saltar Josep Prat del consorci Innova comença a desvelar una altra realitat putrefacta. Mas potser té por d'un Arafat. Fa bé de fer-ho. Perquè els Arafats dels nostres rodals, infermeres, metges, auxiliars, administratius, que treballen en la sanitat pública estan difonent de valent en ambulatoris i en hospitals una crua realitat. Emil Bloc vol companyia.