dimecres, 11 d’abril del 2012

L'hubris del tirà (col·lectiu)

El moment climàtic en el qual una tragèdia grega, com les d'Esquil, però també les d'Eurípides i Sòfocles, se jugava la possibilitat de guanyar el concurs anual i/o de passar a la posteritat, és quan el protagonista, l'antiheroi, comença a desbarrar amb tota claredat.

Potser és un moment difícil de determinar. Hi ha espectadors predisposats contra el personatge, bé perquè coneguin la història o bé perquè, en general, són predisposats contra qualsevol protagonista. D'altres espectadors assisteixen impassibles a tota la tragèdia, i ni tan sols al final se n'adonen del nivell de destrucció (i autodestrucció) del qual ha estat capaç l'antiheroi. Però la majoria d'espectadors perceben en un moment o altre aquest moment climàtic.

Podríem fer ara un repàs de les diverses tragèdies gregues que ens han arribat completes. No caldrà. Potser més endavant sí que ho haurem de fer, però ara no cal. En les tragèdies modernes apareix un conseller que acaba per veure enemics per totes bandes, i que assenyala als intel·lectuals que conniveixen amb els intel·lectuals que conniveixen amb els intel·lectuals que cremen (intel·lectualment) contenidors. El conseller, transformat en un Hammurabi, qualsevol reclama la no tan vella llei d'ull per contenidor, i dent per paperera. En un altre nivell, un protagonista més col·lectiu, un partit suposadament popular, comença a caligulejar de mala manera, i a fer pressupostos que no duren ni una setmana i mitja. Caligula exclamava que tant de bo tothom tingués un sol coll, per poder-lo tallar d'un sol colp. El nostre cal·ligula col·lectiu, menys caligulesc, juga com el gat amb els ratolins autonòmics ferits de mort. En un tercer nivell, la successora d'Strauss-Kahn ens diu que vivim massa temps.

Els més optimistes pensen que, després d'això, s'ensorrarà el sistema "democràtic" actual, hi haurà una guerra mundial amb armes nuclears i que, els supervivents es despertaran en un nou 1945 que repetirà un nou cicle d'expansió econòmica i d'harmonia social. L'optimista és un pessimista mal informat.