Si continuem la llista que ens proposaven des del Grup Ayllu sobre alternatives, ara tocarà entrar en la formulació que Al Campbell fa del “socialisme planificat democràticament”. Una bona exposició dels trets bàsics de les propostes de Campbell la trobem en l’article aparegut en la primavera del 2002 a Science and Society, del qual podem trobar un esborrany anterior ací. No obstant això, també convindria fer una ullada a publicacions més recents.
Al Campbell és professor d’economia política, economia socialista, microeconòmica i econometria a la Universitat de Utah. Les contribucions més conegudes són el camp de l’economia del socialisme i de la planificació. També s’ha ocupat de l’economia cubana (Campbell, 2008) i de l’economia de cooperatives. Potser, des d’un punt de mira acadèmic, la més valuosa és la seva crítica del neoliberalisme com a pràctica i la de les teories microeconòmiques vulgars.
La formulació del socialisme planificat democràticament parteix de la idea que és indesitjable o impossible emprar els mercats com a eina en una societat socialista autèntica. Quines, doncs, han d’ésser les eines d’una societat socialista autèntica? En primer lloc, Campbell distingeix entre els procediments que institueixen el control democràtic del poble de totes les institucions de les quals és part, i els procediments de coordinació, control i planificació conscients de l’economia. Tots dos aspectes (l’aspecte de coordinació i l’aspecte de presa de decisions), adverteix Campbell, són rellevants.
També és rellevant, per Campbell, l’especificació dels objectius del socialisme. Dins d’aquests objectius cal distingir diversos nivells de concreció:
- el nivell més abstracte i ample, és el que s’associa al “desenvolupament humà”, entès com el desenvolupament del potencial de cada ésser humà o l’oportunitat per desenvolupar capacitats potencials.
- el nivell intermig parla en termes d’igualtat, de solidaritat, d’autogovern, i és el que s’identifica amb les reivindicacions radical-democràtiques.
- el nivell més concret presenta reivindicacions com la nacionalització/socialització/col•lectivització dels mitjans de producció, entès com a mitjà per garantir la igualtat i la democràcia econòmica.
- en un altre sentit el socialisme de caire més humanista remarca els valors d’individualitat i de privacitat, de llibertat i d’autonomia, o el de diversitat.
- finalment, també s’inclou com a objectiu la protecció del medi natural.
Campbell contrasta el socialisme planificat democràticament amb l’economia de mercat en tres aspectes centrals: què es produeix, com entren en el procés de producció els elements que hi són necessaris, i com es distribueix ço que es produeix.
En l’article que hem citat abans, Campbell enumera 16 procediments encaminats a la coordinació, control i planificació econòmiques conscients:
- 1. La població nacional votarà per determinar directament com dividir l’actual PIB entre el consum actual i la inversió, i com dividir el consum actual entre consum individual, consum col•lectiu i serveis socials i costos operatius de govern.
-2 . Als treballadors se’ls pagarà (col•lectivament) tot el valor de ço que produeixen, i després se’ls taxarà d’acord amb les decisions preses en 1.
- 3. Les decisions els efectes de les quals són predominantment interns al lloc de treball les prendran els consells obrers de planta.
- 4. Sectors socials que van més enllà de la força de treball de la planta seran inclosos en qualsevol decisió sobre la producció que afecti significativament aquests sectors. Aquestes decisions les prendrà un govern elegit democràticament o consells elegits democràticament per prendre aquestes decisions.
- 5. Les decisions sobre inversions, consum col•lectiu i serveis socials les determinarà un govern elegit democràticament o consells democràtics específics.
- 6. A cada persona se li pagarà la mateixa quantitat per hora de treball social contribuït.< br>- 7. Cada bé durà dos preus, un preu d’intercanvi al qual s’intercanviarà realment, i un preu de cost.
- 8. El preu de cost d’un bé (siga un bé de consum, un bé d’equipament o un bé intermediari) serà la suma de ço que s’ha de pagar als treballadors, el preu de cost dels béns intermediaris i el cost d’utilització dels béns d’equipament.
- 9. Un “Consell d’Inversions” elegit democràticament determinarà les inversions per expandir (o les desinversions per contraure) la producció d’acord amb els buits relatius entre el preu d’intercanvi i el preu de cost de tots els béns. Tots els béns d’equipament seran propietat del poble col•lectivament, i no de la planta o fàbrica que els utilitza.
- 10. Es calcularà un preu de cost per als béns d’equipament. Cada any, el Consell d’Inversions rep una part democràticament establerta del PIB per a inversions. D’acord amb els mecanismes descrits a 9. comprarà els béns d’equipament necessaris als productors, a preu de cost, i els distribuirà als diferents llocs de treball. Els llocs de treball pagaran un lloguer pels béns d’equipament que utilitzen, de forma que així retornaran el cost del bé d’equipament al Consell d’Inversions, d’acord amb el temps estimat de depreciació per desgast físic o per obsolescència tecnològica.
- 11. S’afegirà una tarifa al preu de cost de qualsevol recurs renovable amenaçat de sobreexplotació, de forma que la demanda a aquell preu no excedeixi un nivell de producció per damunt de la sostenibilitat ambiental. Per als recursos no-renovables s’establirà una tarifa d’acord amb la taxa de depleció socialment determinada com a acceptable. Les tarifes són una font d’ingrés per al govern.
- 12. Les empreses expandiran la producció, d’acord amb l’estoc de capital existent, sempre que el cost marginal de produir una altra unitat sigui per sota del preu d’intercanvi obtingut pel producte.
- 13. Les persones poden treballar tantes hores com vulguin en treball social.
- 14. La feina indesitjada es retribuirà a una taxa superior per hora treballada. La taxa servirà per garantir que el nombre de persones que volen fer una determinada feina s’adigui amb el nombre necessari per la societat d’acord amb el producte social desitjat.
- 15. Com més elevada sigui aquesta taxa correctiva per a les feines indesitjades, més esforços i fons de recerca s’hi dirigiran per a reestructurar o transformar la feina per fer-la més desitjada, o per mecanitzar-la i eliminar-la.
- 16. Qualsevol servei social útil, determinat per la societat, que no produeixi un servei a un consumidor, serà pagat per la societat d’acord amb la lògica del pagament per contribució social. Això val especialment per a la cura dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada