Bon any 2013!

Com és habitual en els darrers anys, l’any 2013 comença amb una esperança que és gairebé una seguretat... L’any 2013 serà millor que l’any 2014, així que gaudim-lo!!! Serà un any normal, de 365 dies, que arrencarà i acabarà en dimarts. És ja un any que assenyala l’entrada plena en el III mil•lenni (i en el segle XXI), com indica el fet que és el primer any d’aquestes agrupacions que empra 4 dígits diferents per a les 4 xifres (o 5 dígits diferents per a les 5 xifres, si l’escrivim com a 02013, a l’estil de la Long Now Foundation). Des del 1987, fa 26 anys, aquesta circumstància digital no s’havia donat. Ara la tindrem repetida successivament fins el 2019. Els triscaidecafòbics trinaran, sens dubte, davant les promeses del tretzè any del III Mil•lenni. Si mirem els dos precedents dels segles anteriors, el 1813 i el 1913, la historiografia els tracta sovint com a mers anys enfadosos de dilació envers els fenòmens realment rellevants, del 1814 i del 1914, de la (primera) derrota napoleònica i de l’inici de la (primera) guerra mundial.

Any Internacional de la Quinoa

La proposta de dedicar un Any Internacional a la quinoa (Chenopodium quinoa) va partir del govern de l’Estat Plurinacional de Bolívia. Per a moltes poblacions de les regions andines, la quinoa n’és el cereal principal (es pot cultivar fins a 4.000 metres per damunt del nivell de la mar), i en d’altres complementa al panís. Val a dir, però, que la quinoa no és una planta de la família de poàcies (com ho són tots els cereals clàssics) sinó de la família de les amarantàcies. La riquesa en midó, però, la converteix nutricionalment en un cereal. Més enllà del contingut en hidrats de carboni, cal valorar el seu elevat contingut de proteïna (12-18%). En aquest punt guanya als cereals poacis, més pobres en proteïna, i d’una proteïna de menys qualitat: la quinoa conté de forma equilibrada tots els aminoàcids essencials per a l’espècie humana (histidina, isoleucina, leucina, lisina, metionina, feninalanina, treonina, triptòfan i valina). També cal valorar-ne l’aportació mineral (fòsfor, magnesi, ferro) i l’alt contingut en fibra dietètica. La forma de consum més habitual és la de llavor bullida, prèviament desproveïda de la coberta (rica en saponina).

La quinoa es cultiva des de fa 6.000 anys. En temps dels inques hom es referia a la quinoa com la chisaya mama, la mare de tots els grans. Si bé després de la conquesta espanyola, el cultiu davallà una mica, ha retingut tota la rellevància entre els pobles de l’altiplà andí.

La proposta boliviana comptà amb el suport de Perú, Equador, Paraguai, Argentina, Uruguai, Nicaragua, Hondures, però també de dos països caucàsics que més recentment n’han introduït el cultiu, Azerbaijan i Geòrgia. Alhora, també fou subscrita per l’Organització d’Agricultura i Alimentació (FAO). Presentada en l’Assemblea General de les Nacions Unides en desembre del 2011, la proposta fou aprovada i, en conseqüència, es decidí dedicar l’any 2013 a la quinoa.

Bona part de la tasca de l’Any Internacional recau en l’Oficina Regional de la FAO per a l’Amèrica Llatina i el Carib. També és força actiu el govern de Bolívia, i aquest fou un dels eixos presentats en la Fira Interministerial recentment celebrada a Barcelona.

L’Any Internacional de la Quinoa vol ser un reconeixement “als pobles indígenes andins, que han mantingut, controlat, protegit i preservat la quinoa com a aliment per a les generacions presents i futures gràcies al llur coneixement tradicional i pràctiques de viure bé en harmonia amb la mare terra i la natura”. Hom remarca “les qualitats nutritives excepcionals de la quinoa, l’adaptabilitat a diferents sòls agro-ecològics i la contribució potencial en la lluita contra la fam i la malnutrició”.

El principal instrument de l’Any Internacional és un Pla, que se centra en focalitzar l’atenció mundial en el rol que juguen la biodiversitat i el valor nutricional de la quinoa en fornir seguretat alimentària i nutrició, pensant també en els objectius d’eradicació de la pobresa marcats en el “Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni”.

L’Any Internacional de Cooperació en l’Aigua

Fou l’Assemblea General de Nacions Unides del desembre del 2010 la que declarà el 2013 com “l’Any Internacional de Nacions Unides de la Cooperació en l’Aigua” (Resolució A/RES/65/154). Cada any, el 22 de març, se celebra el Dia Mundial de l’Aigua i, enguany, aquesta jornada també es dedicarà a la cooperació. La direcció de l’Any Internacional correspon a la UNESCO. Parlar de cooperació internacional en matèria d’aigua, en els nostres dies, és parlar també de tots els moviments que hi ha per a la mercantilització i globalització dels recursos hídrics, en un procés que habitualment incapacita i desempodera les masses populars. Així que una de les tasques d’aquest Any Internacional serà fer-nos veure els factors “positius” que hi puguin haver. Per acabar de revestir-ho tot, la participació de la UNESCO vol fer que l’Any Internacional sigui transversal, implicant les ciències naturals i socials, l’educació, la cultura i la comunicació.

Formalment, l’objectiu de l’Any Internacional és “conscienciar tant del potencial d’un augment de la cooperació com dels reptes que encara la gestió de l’aigua a la llum de l’augment de la demanda d’accés, distribució i serveis hídrics”. Entre els punts candents a tractar hi haurà l’educació, la diplomàcia, la gestió transfronterera, la cooperació financera i els marcs legals. S’hi parla també del “desenvolupament de recursos hídrics que siguin realment sostenibles”.

Altres commemoracions

El dijous 12 de setembre del 2013 és el 800è aniversari de la Batalla de Muret. Les tropes aliades de Ramon VI de Tolosa, Bernat V de Comenge, Ramon Roger I de Foix i del rei Pere el Catòlic foren derrotades per les tropes franceses i croades que comandava Simó de Montfort. La Batalla de Muret és vista com un dels fets principals de l’ocàs polític d’Occitània, que quedà a mercè del rei de França, mentre que la branca occitana transpirinenca, la catalana, hauria de fer camí propi. El rei Pere el Catòlic, de 36 anys, fou comptat entre els morts, com també Hug de Mataplana, de 40 anys, celebrat trobador.

L’any 2012 ha estat el de la commemoració del 600è aniversari del Compromís de Casp, fet el 24 de juny del 1412, i que atorgà la corona aragonesa a l’infant Ferran de Castella, comte de Trastàmara. La història de l’Interregne, però, no s’esgota ací. El maig del 1413, el principal rival de Ferra, el comte Jaume d’Urgell comença una campanya militar, manifestada en les partides d’Antonio de Luna a Trasmoz i Montaragó, i en altres esclats als Regnes d’Aragó (Saragossa, Osca, Calataiud) i de València. Jaume surt de Balaguer el mes de juny, però el dia 25 les tropes castellanes de Ferran aturen els urgellistes a Lleida. Poc després Jaume es reuní amb tropes angleses i gascones, recrutades pels Luna, i que havien entrat a Aragó a través de Jaca. També aquestes tropes foren aturades per les de Ferran, el 10 de juliol. Davant d’aquesta derrota, Jaume d’Urgell deixà d’avançar cap a Alcolea, i tornà a Balaguer. El mateix rei Ferran, davant de la situació amenaçadora, decidí deixar Barcelona per dirigir personalment la campanya. Balaguer fou posat sota setge, i Montaragó es reté l’11 d’agost. El 31 d’octubre, després de negociacions, Balaguer també es reté, i el comte Jaume es lliurà al rei Ferran. Conduït a Lleida, fou jutjat i condemnat a presó perpètua. La derrota, empresonament i mort de Jaume, dit el Dissortat, ha fornit una llegenda, justificada en el propi final del Casal de Barcelona com a dinastia sobirana. És simptomàtic que, en el 1463, la Generalitat revoltada contra el rei Joan II (fill de Ferran I), proclamés com a rei l’infant-conestable Pere de Portugal, fill d’Elisabet d’Urgell i nét, per tant, del Dissortat. El 31 d’octubre del 2013 commemorem, doncs, els 600è aniversari de la derrota final del comte Jaume d’Urgell.

El 2013 també és el 600è aniversari de la mort de noms tan recordats com el del notari i escriptor Bernat Metge, el poeta Pere Marc (pare d’Ausiàs Marc), el miniaturista Arnau de la Penna i el mestre d’obres Arnau Bargués (conegut per la façana antiga de la Casa de la Ciutat).

La commemoració dels “300 anys d’ocupació i de resistència” té en el 2013 tota una sèrie de fites. És en el 1713 que es convoca la Junta de Braços el Principat de Catalunya, que fa una crida a la resistència contra les tropes borbòniques. El 2 de novembre del 2013 recordarem el 300è aniversari del martiri Bac de Roda, Francesc Macià i Alambert, un dels Vuit Vigatans del 1705, i que fou denunciat, detingut i penjat pel partit borbònic.

El 2013 també el 300è aniversari del naixement de Ramon de Ponsic i de Camps. Natural de Sant Quirze del Vallès, era fill hereu d’en Joan de Ponsic i de Monjo. A 22 anys ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual ocupà la secretaria durant 20 anys. Regidor perpetu hereditari de l’Ajuntament de Barcelona des del 1743, rebé el privilegi nobiliari en el 1746. Era, doncs, un home del règim, tant en política com en cultura. Però se’l recorda sobretot pel fet que presentés treballs en català a l’Acadèmia de Bones Lletres, quan la immensa majoria de treballs eren en castellà. Entre aquestes obres hi ha les “Regles per a practicar la virtud” i “L’anyorança de l’aimat”.

El 2013 commemorem el 250è aniversari de la mort d’Agustí Eura i Martro. Va nàixer a Barcelona el 1680. Religiós augustinià i mestre en teologia, se’l recorda particularment com a literat i, de fet, el 1732 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. A banda d’escriure en llatí, també va fer obra original i traduccions en català. Per exemple, entre les traduccions va fer una de les “Lamentacions de Jeremies profeta” i una altra de les “Heroides” d’Ovidi. Entre els poemes religiosos que va fer en català hi ha “Anatomia mental del cos humà” i “En memòria d’una sepultura”. El 1736 fou nomenat bisbe d’Ourense, seu que ocupà fins a la mort. La seva obra en català ha romàs inèdita, amb una única excepció, la “Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat”, que fou publicada durant la Renaixença (1859).

El 2013 commemorem el centenari de la publicació de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1913, en efecte, és un any fundacional. Fou l’any del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, que donà lloc a l’Associació General de Metges de Llengua Catalana. La Diputació de Barcelona fundà el Consell d’Investigacions Pedagògiques i l’Escola Elemental del Treball (una de les primeres també en adoptar el català com a llengua escolar). També es crearen l’Escola Catalana d’Art Dramàtic i l’Escola de Decoració Torres García. També fou l’any de la fundació del Servei Aerològic de Barcelona.

El 10 de juliol del 2013 farà cent anys del naixement, a Santa Coloma de Farners, del poeta arenyenc Salvador Espriu.

És també el centenari del naixement de Josep Deloncle, alhora que el cinquantè aniversari de la fundació de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà. Deloncle, mort el 22 de maig del 1990, fou una figura incansable del catalanisme, molt relligadora de reivindicacions i estudis i de les més diverses tendències culturals i polítiques.

El 2013 és el Centenari del naixement d’Antònia Adroher. Quan era mestra a Ultramort, es va adherir al Bloc Obrer i Camperol, que donaria lloc després al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Era acabada de casar quan esclatà la guerra, on va perdre el seu home en els primers dies de la contesa. Entre l’octubre del 1936 i el febrer del 1937 fou responsable de Cultura i Propaganda de l’Ajuntament de Girona. Membre després de la secció gironina del Consell de l’Escola Nova Unificada, fou mestra a Girona. Exiliada a Perpinyà, mantingué la militància fins el POUM fins el 1976, quan un sector de militants s’integrà en el PSC-Congrés. Es va morir en el 2007.

El 2013 també és el Centenari del naixement de la bailaora Carmen Amaya. Altres figures que seran commemorades són les d’Aurora Díaz-Plaja o les de Josep Janés.

El 2013 és el cinquantenari del 1963 i, per tant, per exemple, del triomf del “Se’n va anar” al Festival de la Cançó del Mediterrani, o de les declaracions, el 13 de novembre, de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, a Le Monde, en les quals va dir allò dels “catalans som espanyols, però no castellans”.

Els espectacles del cel

Tindrem en el 2013 dotze llunes noves: l’11 de gener, el 10 de febrer, l’11 de març, el 10 d’abril, el 10 de maig, el 8 de juny, el 8 de juliol, el 6 d’agost, el 5 de setembre, el 5 d’octubre, el 3 de novembre i el 3 de desembre. La lluna nova de maig produirà un eclipsi solar anul•lar, que arrencarà en l’Austràlia Occidental i es mourà per l’Oceà Pacífic Central (vegeu mapa). La lluna nova de novembre, en correspondència, produirà un eclipsi solar, en part anul•lar i en part total, i que es veurà com a lleugeríssim eclipsi parcial (menys del 10%) a casa nostra (vegeu mapa).

Corresponentment, tindrem eclipsis de lluna el 25 d’abril i el 25 de maig, i el 18 d’octubre. L’eclipsi del 25 d’abril serà parcial, i visible per bona part d’Àfrica, Europa, Àsia i Austràlia. L’eclipsi del 25 de maig deixarà el disc lunar simplement en la penombra, i serà visible per bona part de les Amèriques l’Europa i Àfrica occidentals. El del 18 d’octubre també serà penumbral, i visible també a casa nostra.

Pel que fa a les pluges de meteors les principals serien:
- el 3-4 de gener, arribarà el pic de les Quadràntides, que poden assolir fins a 40 meteors per hora. Se’n podran veure, de fet, entre l’1 i el 5 de gener. La lluna, en quart minvant, per aquestes dates perjudicarà la visibilitat.
- el 21-22 d’abril serà el màxim de les Lírides, amb uns 20 meteors per hora. La lluna creixent, força plena, serà un obstacle a la visibilitat, però com que es posarà abans de l’albada, les darreres hores de la matinada seran més favorables.
- el 5-6 de maig serà el màxim de les Eta Aquàrides, amb uns valors de 10 meteors per hora. La regió del cel més poblada hauria d’ésser la de llevant, després de mitjanit.
- el 28-29 de juliol serà el màxim de les Delta Aquàrides del Sud, amb uns 20 meteors per hora, preferent de matinada i en el cel de llevant.
- el 12-13 d’agost serà el màxim de les Perseides, o Llàgrimes de Sant Llorenç, que poden arribar a 60 meteors per hora. La lluna deixarà de fer nosa aviat, i la màxima visibilitat ja es podrà assolir abans de la mitjanit, cap al cel nord-oriental.
- el 21-22 d’octubre serà el màxim de les Oriònides, amb uns 20 meteors per hora. Enguany la lluna minvant, encara grossa, reduirà fortament la visibilitat.
- el 17-18 de novembre serà el màxim de les Leònides, amb 40 meteors per hora. La lluna plena farà força nosa, i caldrà esperar particularment que comenci a baixar durant la matinada.
- el 13-15 de desembre serà el màxim de les Gemínides, amb fins a 60 meteors per hora. La lluna creixent serà ja força grossa. La millor perspectiva serà a llevant, de matinada.

El 28 de maig tindrà lloc una conjunció entre Venus i Júpiter que els deixarà a menys d’1º l’un de l’altre. Haurem de mirar a ponent, poc després de caure el Sol. Si les condicions atmosfèriques són favorable també podrem veure en la proximitat el planeta Mercuri.

Enguany també és força favorable, per als astrònoms aficionats dotats de bon telescopi i de bona orientació, l’observació d’Urà i de Neptú. En efecte, Neptú assolirà l’oposició el 27 d’agost i el 3 d’octubre ho farà Urà.

Vers el mes de novembre tindrà lloc el llançament de Mangalyaan. Aquesta missió és la primera que l’Organització de Recerca Espacial Indiana (IRSO) destina a Mart. Els objectius bàsicament són de desenvolupament tecnològic de cara a futures missions interplanetàries. El Mangalyaan, si reïx, serà el primer satèl•lit artificial de Mart no construït ni per nord-americans, ni russos ni europeus. La data d’arribada a Mart es calcula pel setembre del 2014. L’òrbita, fortament el•líptica, amb distàncies mínimes i màximes a la superfície planetària de 500 i 80.000 km, permetria recopilar dades de l’atmosfera marciana.

D’altres missions previstes per al 2013 són:
- el Chang’e 3, que és la primera missió xinesa a la Lluna que té previst d’aterrar-hi.
- el Venus In-Situ Explorer (VISE), de la NASA, que té previst d’aterrar a Venus i realitzar observacions i experiments en la superfície planetària.
- el Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN (MAVEN), de la NASA, mòdul orbital destinat a l’estudi de l’atmosfera marciana.
- el Tiangong-2, que serà el segon (i definitiu) laboratori orbital xinès, una de les primeres etapes d’una projectada estació espacial.

Pel que fa als punts cardinals de l’any astronòmic, els del 2013 seran:
- el periheli de la Terra (màxima aproximació al Sol, 147.098.070 km) serà el 2 de gener,a les 00:32 UTC (01:32 hora oficial).
- l’equinocci del 20 de març, a les 11:02 UTC (12:02 hora oficial).
- el solstici del 21 de juny, a les 05:04 UTC (07:04 hora oficial).
- l’afeli de la Terra (màxim distanciament del Sol, 152.097.700 km) serà el 5 de juliol a les 03:32 UTC (05:32 hora oficial).
- l’equinocci del 22 de setembre, a les 20:44 UTC (22:44 hora oficial).
- el solstici del 21 de desembre, a les 17:11 UTC (18:11 hora oficial).

I ja que hem parlat d’hores, els Països Catalans tindrem els següents fusos horaris al llarg del 2013:
- fins les 01:00 UTC del 31 de març, seguirem el UTC+1.
- així doncs al minut 01:59 de l’hora oficial del 31 de març hi seguirà el 03:00, de manera que passarem a UTC+2, que mantindrem fins a les 01:00 UTC del 27 d’octubre.
- així doncs al minut 02:59 de l’hora oficial del 27 d’octubre hi seguirà, de nou el 02:00, de manera que tornarem a l’UTC+1.

Els signes dels temps

És simptomàtic que s’hagi anunciat que el 4 de març, el setmanari Newsweek hagi anunciat que abandona el paper per publicar-se electrònicament (descarregable en dispositius mòvils).

L’1 de juliol, la República de Croàcia s’incorporarà com a membre de ple dret de la Unió Europea. Serà la primera incorporació en solitari a la Unió Europea des del 1981, quan ho va fer Grècia. El temps de les onades d’entrades de nous membres sembla haver tocat a la fi.

El 7 de setembre tindrà lloc a Buenos Aires las 125a Sessió del Comitè Olímpic Internacional. El punt més important en l’ordre del dia serà l’elecció de la seu dels Jocs de la 32a Olimpíada. Les tres candidatures supervivents són les d’Istanbul, Tòkio i Madrid. Una de les tres succeirà en la torxa olímpica a Rio de Janeiro, la seu del 2016.

Els calendaris

L’any 2013 de l’era comuna es correspon a l’any 2766 de la fundació de Roma, i a l’any 2051 de l’era dels Cèsars. També és l’any 2963 de l’era amazic (que commemora la pujada al tron egipci de Shoshenq I). Entre d’altres correspondències, podem citar:
- l’any 2013 és l’any 25 de l’era Heisei al Japó, l’any 102 de l’era Juche a Corea i també l’any 102 de l’era de la República a Taiwan.
- l’any 2013 es correspon parcialment amb l’any 1434 de l’hèjira, que va començar el 14 de novembre del 2012 i acabarà el 4 de novembre del 2013. El mes del Ramadà començarà el 8 o 9 de juliol i conclourà el 7 o 8 d’agost.
- el 6 de febrer del 2013 començarà l’any 62 del regnat d’Elisabet II d’Anglaterra.
- el 10 de febrer del 2013 tindrà lloc la primera lluna que marca l’any nou lunisolar. A Corea, començarà l’any 4346.
- la primavera del 2013 es correspondrà a l’inici de l’any 2557 de l’era budista i a l’any 1375 de l’era birmana.
- la primavera del 2013 donarà entrada a l’any 6763 del calendari assirià.
- el 21 de març del 2013 començarà l’any 1392 de l’hèjira, d’acord amb el calendari solar iranià.
- el 21 de març del 2013 serà el Cap d’Any (Naw-Rúz) del calendari bahá’í, que entrarà en l’any 170.
- el 26 de març del 2013 serà la Pasqua hebrea, mentre que la Pasqua gregoriana s’esdevindrà, d’acord amb el precepte dominal, el 31 de març. La Pasqua juliana es farà esperar fins el 5 de maig. Les altres festivitats lunisolars de la Cristiandat llatina seran el 9 de maig (Festa de l’Ascensió), el 19 de maig (la Pasqua Granada) i 30 de maig (Corpus Christi).
- amb la primavera també comença l’any nou en el calendari indià, que serà el 2070 de Vikram Samvat, el 1936 del Shaka Samvat i el 5115 de Kali Iuga.
- a mitjan abril del 2013, començarà l’any 1420 del calendari bengalí.
- L’any 2013 queda encavalcat entre els anys 1462 i 1463 del calendari armenià de 365 dies (l’any 1463 començarà el 24 de juliol del 2013).
- a final d’estiu del 2013, començarà l’any 7522 de l’era del món computada d’acord amb la tradició bizantina.
- el 5 de setembre del 2013 començarà l’any 5774 del món d’acord amb la tradició hebrea.
- l’11 de setembre del 2013 també assenyalarà l’arrencada de l’any 1730 de l’era copta (“any dels màrtirs”) i de l’any 2006 de l’era etíop.
- l’equinocci de tardor marcarà l’entrada en l’an CCXXII (any 222) del Calendari Revolucionari.

Pel que fa als festius tenim com a festius laborals de caràcter general al nostre Principat els següents:
- l’1 de gener, Cap d’Any, que s’escau en dimarts.
- el 29 de març, Divendres Sant.
- l’1 d’abril, Dilluns de Pasqua Florida.
- el Primer de Maig, que s’escau en dimecres.
- el 24 de juny, Sant Joan.
- el 15 d’agost, l’Assumpció, que s’escau en dijous.
- l’Onze de Setembre, que s’escau en dimecres.
- el 12 d’octubre, Festa del Pilar, que és dissabte.
- l’1 de novembre, Tots Sants, que s’escau en divendres.
- el 6 de desembre que s’escau en divendres.
- el 25 de desembre, Nadal, dimecres.
- el 26 de desembre, Sant Esteve, dijous.

Cal afegir, a més, els dos festius locals que assenyali cada municipi, que fan un còmput total de 14.

L’any 2013 en la ficció

L’any 2013 era l’escenari temporal en el qual els X-Men a “Days of Future Past” (1980) combatien la tirania dels robots Sentinels. També és l’any en el que passa l’acció de “Escape from L.A.” (1996).