Les acusacions de racisme han volat en el decurs d'aquesta campanya electoral. Però, què és exactament el racisme? Hom podria potser comparar el binomi racisme-racialisme amb el binomi nacionisme-nacionalisme? Però, què és exactament la raça?
Per raça podria entendre's una categoria taxonòmica inferior a l'espècie. I si ja és problemàtic definir una espècie (variabilitat crono- i geo-gràfica), com no serà definir una categoria subespecífica. La classificació és un art, però una classificació científica té l'obligació de reproduir la realitat externa.
És possible una definició de raça per a l'espècie humana? No responguem amb dogmatismes. Ni caiguem en simplismes continentalitzadors (un continent, una raça) ni en la suposició d'una unitat monolítica i monogènica que té més de religiós que de racional.
Entre els segles XVIII i XX hom ha assajat una definició tipològica de raça. Hom definia 5 o 25 tipus i, en conseqüència, hom classificava individus en cadascuna de les 5 o 25 races resultants. Si un individu quedava entre mig de dues races tipològiques, sempre hi ha havia la possibilitat de creure'l resultat del mestissatge o bé hereu directe del tipus ancestral comú a les dues races en qüestió. Així, per exemple, en la divisió dicotòmica entre blancs-caucasoides i negres-negroides hi havia els etíops que, com a negres-caucasoides, eren tinguts o bé com el resultat de les noces de Salomó i la reina de Saba o com la raça ancestral que hauria donat lloc a europeus i africans.
La variabilitat biològica humana és, essencialment, contínua. Ja siguin antics o moderns, per tot trobem grups humans que fan de pont entre dues tipologies suposadament diferenciades. L'aproximació qualitativa de la qual parteixen gairebé tots els estudis racials (comparacions d'IQ, de tendències violentes, etc.) fa que hagin de dependre de categories taxonòmiques necessàriament simplificadores (de l'estil White-Black-Asian).
Però si volem analitzar el racisme de la campanya electoral anirem del tot equivocats si adoptem aquesta aproximació. Tret d'unes quantes associacions migradíssimes ("nacionalisme blanc", "panafricanisme radical", etc.), que sí fan "racialisme natural", la majoria de postulats explícitament o implícitament racistes es basen en una "construcció social". Així el racisme de, posem pel cas, el primer Ku-Klux-Klan definia els enemics d'acord amb la "raça" (els "negres", inclosos els blancs descendents de negres), la "religió" (els catòlics, els ortodoxos, els jueus, etc.) i la "ideologia" (els carpetbaggers). És per això que en els Estats Units la definició de "blanc" anirà en creixença: si al principi hom la limita als anglosaxons protestants, després hi tindran cabuda els cèltics protestants (Scottish-Irish) i els escandinaus, i ja més tard els irlandesos catòlics, els grecs ortodoxos, etc. Tot i així, encara hi ha una distinció entre els "white" i els "ethnic white" (polonesos, rutens, italians, irlandesos, etc.).
Per això el racisme més estès té unes característiques curioses. A la Sud-àfrica de l'apartheid els japonesos tenien consideració de "white/blank". Grups de "supremacia blanca" de tot el món odien potser més als jueus (la majoria dels quals són "blancs i caucasoides") que a les "races primitives". El nacionalisme afroamericà de caràcter més racial fixa sovint més els referents entre els "negres" d'ascendència parcial blanca que no pas entre els "negres massa negres".
Consideracions culturals, econòmiques o polítiques són les que determinen generalment el concepte de raça. Així, en la premsa nostrada els "europeus de l'est" (malgrat ésser "blancs i caucasoids") són considerats un grup racial aliè (i per tant subjecte de "racisme" per part de la població autòctona). Fins i tot trobem representants del PP que diuen preferir la immigració hispana (que és majoritàriament d'origen amerindi) a la conflictivitat eslava.
Així doncs es produeix la paradoxa que el racisme polític pot prendre per exemple la forma d'islamofòbia, per bé que hi ha molts musulmans que són "blancs i caucasoids". És evident que aquesta islamofòbia creixent comença a jugar el paper que jugava l'antisemitisme (=judeofòbia) fa cent anys. Fins i tot hi ha grups racistes autèntics que se senten preocupats pel fet que centrar el discurs de la immigració en la qüesió musulmana fa oblidar "la substitució demogràfica per part d'elements africans, amerindis o asiàtics, tant se val si musulmans, cristians, budistes o agnòstics".
Potser fóra millor assajar una definició socioeconòmica de "raça". Per exemple, de l'estil "són persones de raça aliena aquelles que procedeixen de països on el cost de la vida (i.e. el cost de la producció de força de treball) és sensiblement inferior al nostre país". Aquest desequilibri és el que explica bona part de les tensions que es viuen a casa nostra, més que no pas les consideracions biològiques o culturals.
Tanquem ara ja el post amb la qüestió electoral. Hem vist com cada partit posava la immigració en un lloc especial del seu discurs. Uns defensen nítidament la immigració i el reagrupament familiar (des de Ciutadans fins a Família i Vida, per exemple). D'altres ataquen la immigració, però fonamentalment la musulmana (el PP i la Plataforma per Catalunya). D'altres fan demagògia amb conceptes cívics (PSOE i CiU) o culturals (ERC). I díem demagògia perquè aquests partits no poden seriosament oposar-se als efectes del capitalisme (migracions transcontinentals, guetització, segmentació de la classe treballadora entre autòctons, immigrants de primera, immigrants de segona i immigrants de tercera) quan ens diuen una i altra vegada que TINA ("there is no alternative"). Si no hi ha alternativa al capitalisme, llavors no hi ha alternativa a la "immigració transcontinental" ni tampoc a la substitució demogràfica de la població autòctona (definida com a "blanca", "espanyola" o "catalana", segons el gust).
Certament que l'antiracisme d'ICV (i de grups radicals que comparteixen discurs que no esmentaré per no crear merder) és tan demagògic com aquell racisme vergonyant i manipulador. És l'atitud de Pangloss que deiem l'altre dia: "vivim en el millor dels mons possibles, visca el mestissatge i el poti-poti i qui protesti és un racista-feixista-nacional-bolxevic".
En tot cas, malgrat en blasmin quan arriben les eleccions, els partits dels "racisme de baixa intensitat" necessiten la immigració. Com a mà d'obra ajustadora de preus salarials, principalment. I després com a espantall a utilitzar per extorquir la població autòctona, atemorir-la amb la inseguretat ciutadana i engrescar-la amb sortides de to davant els projectes de construcció de tal o tal mesquita. A, i després dels després, com a bossa electoral agraïda: però això serà a mesura que els donin la nacionalitat (espanyola, of course).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada