Nobel 2008: balanç de prediccions (Medicina)

- Premi Nobel de Medicina o Fisiologia [Caçadors de virus (Hausen, Barré-Sinoussi i Montagnier, Premi Nobel de Medicina - 2008)]. Tal com són les coses avui dia sembla el més probable que el premi Nobel anirà adreçat a un camp de recerca bàsica en biologia molecular [Fred. Fred. Precisament com que feia uns quants anys seguits de premis en recerca bàsica o en recerca d'aplicació més remota, enguany tocava un altre enfocament: l'aplicació de les eines de la recerca bàsica en virologia i en genètica per a identificar i estudis els agents vírics causals del càncer de coll uterí i de la síndrom d'immunodeficiència adquirida]. El caràcter incrementatiu de les aplicacions purament mèdiques dificulta una selecció de noms "premiables" per a tècniques especialment reeixides [De fet, dels tres premiats, únicament Hausen és doctor en medicina, i ho ha estat per recerques més aviat fonamentals en el camp de l'etiologia del càncer de coll uterí]. Quant a la recerca en fàrmacs, resulta un xic impopular, i premiar la recerca d'una companyia significa escupir a la cara de les altres... [Val a dir, però, que una munió de fàrmacs anti-retrovirals i la vacuna de prevenció de l'HPV16/18 han estat el resultat més o menys directa de les recerques premiades] Dit això, semblaria interessant destinar el premi a l'epigenètica, és a dir de l'estudis dels canvis en l'ADN que no modifiquen la seqüència de parells de bases [Fred. Fred. Massa anys de premis 'genètics'. En aquest cas la genètica molecular era posada al servei de la virologia]. L'epigenètica ha mostrat fins quin punt pot ser erròniament reduccionista identificar la seqüència de parells de bases amb totes les funcions de l'ADN. En aquest sentit podem esmentar epigenetistes com Manuel Pellicer. Una altra possibilitat és apostar per línies de recerca bàsica, també de caire genètic, però que sota el paradigma de la bala màgica el·luciden dianes per al tractament de malalties [Bé, de fet, aquest paradigma de la bala màgica funciona millor en malalties infeccioses on, si més no, l'agent causal és més o menys únic]. En aquest sentit podem esmentar les recerques d'identificació de gens implicats en la metàstasi que fa el grup de Joan Massagué. Recerques com l'esmentada també es considerarien un premi a les aproximació òmiques en la recerca (la "recerca cega" o "recerca sense prejudicis biomoleculars"). [Justament, però, les recerques premiades no són recerques pas cegues. Hausen comptava amb la intuïció, compartida per molts altres col·legues, que hi havia d'haver una relació entre infeccions relativament benignes de l'aparell genital i alguns tipus de càncer d'úter o de cèrvix. Calia mostra la relació i Hausen esmerçà més de 10 anys en la mateixa línia, malgrat uns resultats inicialment poc prometedors. Pel que fa a la recerca de Barré-Sinoussi i Montagnier, cal dir que en més d'una ocasió seguiren els seus prejudicis quant a l'agent causal de la SIDA. Majoritàriament l'encertaren, i en qüestió de mesos ja tenien el candidat identificat. Després seguiren estudis de confirmació, que culminaren el 1984, tan sols tres anys després dels primers diagnòstics de la malaltia].