dimarts, 7 d’octubre de 2008

Solidaritat amb Jesús Álvarez, independentista espanyol

No sé si els de Blogger em permetran d'adjuntar el següent vídeo, ja que la repressió per part del conglomerat Google-Youtube-Blogger és paorosa.




En tot cas la meva intenció és adjuntar el famós vídeo de Jesús Álvarez on mostra la seva visió nacional, que és la que compartim tant els independentistes espanyols com els independentistes catalans.

Tota la colla d'unionistes catalans i unionistes espanyols han posat el crit al cel. Per què no poden respectar la visió nacionalitària d'un periodista? Que no hi ha prou unionisme en les televisions espanyola i catalana com per criticar que hi hagi un sol presentador que no hi combregui? Lapsus, diuen. El mateix que va dir Esperanza Aguirre (una altra criptoindependentista espanyola) quan els imperialistes de la Caixa volien apoderar-se d'Endesa (nota: l'imperialista Endesa prèviament s'havia apoderat del mercat energètic català).

En tot cas, una salutació a tots els independentistes espanyols, i que resisteixin la propaganda imperialista del paniberisme!!!

2 Comments:

Blogger Jesús M. Tibau said...

lapsus o subconscient al descobert

9:31 p. m.  
Blogger Dídac López said...

Personalment no m'agrada gens determinat nacionalisme banal. Jo sóc del Barça, i el que faci qualsevol altre equip de futbol, ni que sigui del meu barri, ni que hi jugués un bessó univitelí, no m'importa gaire.

Però entenc els catalans que sempre són a l'aguait del que fa un connacional fins i tot en una competició internacional de botifarra.

Per això, hem solidaritzo amb Jesús Álvarez quan li sap greu que l'Atlético de Madrid encaixi una voluminosa derrota, o el Real Madrid punxi i cedeixi dos punts al Bernabeu.

Ja sabem que el nom d'Espanya ve d'Hispania, i que portuguesos i catalans som etimològicament espanyols. Però és de justícia reconèixer que el nom d'Espanya i el nom dels espanyols s'associa a Castella i als seus regnes assimilats. Tenen tot el dret a reclamar-lo en exclusiva, amb lapsus o sense lapsus.

En 400 anys els catalans han fet tot el possible per castellanitzar-se i no hi han reeixit del tot. Ara com ara, ser espanyol és ser acastellanat. La persistència de la unió entre Catalunya i Espanya és la que crea la coïssor i els malentesos. Un poble que oprimeix un altre no pot ser lliure. I un poble que es deixa oprimir no pot ser digne.

Els catalans que blasmen Jesús Álvarez tenen potser una justificació si pensem que TVE la paguem 'tots'. Però quin és el remei? Rentar el cervell a tots els Jesús Álvarez o la independència?

8:39 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home