Aquests dies Les Set Edats parlarà dels Premis Nobel d'enguany i de fet ja ha començat a parlar dels "premis nobel alternatius" que s'han lliurat aquesta setmana que s'acaba. A hores d'ara, els diferents jurats del Premis Nobel ja ho deu tenir apamat. Amb la quantitat de candidats possibles i el caràcter arbitrari de les concessions (que deriven d'estires-i-arronses massa poc interessants com per entrar-hi) no té cap mena de sentit fer una llista de prediccions. Fem-la, però:
- Premi Nobel de Medicina o Fisiologia. Tal com són les coses avui dia sembla el més probable que el premi Nobel anirà adreçat a un camp de recerca bàsica en biologia molecular. El caràcter incrementatiu de les aplicacions purament mèdiques dificulta una selecció de noms "premiables" per a tècniques especialment reeixides. Quant a la recerca en fàrmacs, resulta un xic impopular, i premiar la recerca d'una companyia significa escupir a la cara de les altres... Dit això, semblaria interessant destinar el premi a l'epigenètica, és a dir de l'estudis dels canvis en l'ADN que no modifiquen la seqüència de parells de bases. L'epigenètica ha mostrat fins quin punt pot ser erròniament reduccionista identificar la seqüència de parells de bases amb totes les funcions de l'ADN. En aquest sentit podem esmentar epigenetistes com Manuel Pellicer. Una altra possibilitat és apostar per línies de recerca bàsica, també de caire genètic, però que sota el paradigma de la bala màgica el·luciden dianes per al tractament de malalties. En aquest sentit podem esmentar les recerques d'identificació de gens implicats en la metàstasi que fa el grup de Joan Massagué. Recerques com l'esmentada també es considerarien un premi a les aproximació òmiques en la recerca (la "recerca cega" o "recerca sense prejudicis biomoleculars").
- Premis Nobel de Física i de Química. La tendència en els darrers anys és premiar aplicacions pràctiques, sobretot en el camp industrial i de telecomunicacions. Més que com a predicció, podríem expressar el desig d'un premi de caire més teòric i fonamental en el camp de la Física. Al capdavall, quants premis Nobel li han donat an en Roger Penrose (i se'ns fa gran)? De Química, i això ja és més predicció, no seria mala idea un premi a la química ambiental, particularment a processos químics de reducció de contaminants. El problema és que un premi així es veuria com una aposta mediàtica per a una solució parcial o sostenible, i potser tindria efectes panxacontentistes indesitjables.
- Premi Nobel de la Pau. Bufen vents de preguerra en l'escena mundial i potser seria bo un Premi a qualsevol persona o organització amb cara-i-ulls que hagi fet o faci alguna cosa. Però aquest pacifisme té un cert descrèdit, i és més probable que hom orienti el premi a una organització o iniciativa que faci alguna tasca una mica original per pal·liar la misèria.
- Premi Nobel de Literatura. Segurament toca un premi a un literat en llengua no-anglesa. Segurament es tractarà d'un novel·lista, però sempre hi ha la probabilitat d'altres formats (inclosos cantautors). Un Nobel català? Hi ha diversos noms que sonen de tant en tant, com el de Baltasar Porcel o, fins i tot, el de Sánchez-Piñol. Però segurament enguany toca una literatura no-europea. No-europea i en llengua no-anglesa: no n'haurem llegit res i probablement no ho farem mai, però bé, d'això es tracta amb el Nobel de Literatura.
El Premi Nobel d'Economia l'hem de comptar, tècnicament, entre els Nobel alternatius. Enguany despertarà força interès. No crec que al Banc de Suècia l'interessi premiar enguany cap vulgareconomista recobert de matemàtiques. La temptació de premiar alguna veu discordant (moderadament discordant) puja, però tothom ho interpretaria com un signe de pànic arrabatat. El millor en aquests moments és triar alguna organització de cures pal·liatives en el "Tercer Món" que tingui una mínima solidesa econòmica i que vengui la idea del "mercat bo i productiu" (contra el "mercat dolent i especulatiu").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada