Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
divendres, 10 d’octubre del 2008
Nobel, 2008 - (balanç de predicions, Pau)
- Premi Nobel de la Pau. Bufen vents de preguerra en l'escena mundial i potser seria bo un Premi a qualsevol persona o organització amb cara-i-ulls que hagi fet o faci alguna cosa[Certament la Iniciativa de Gestió de Crisis de M. Ahtisaari fa coses en nom de la 'seguretat sostenible']. Però aquest pacifisme té un cert descrèdit, i és més probable que hom orienti el premi a una organització o iniciativa que faci alguna tasca una mica original per pal·liar la misèria [Fred, fred. Pel CMI la major part de la feina no té a veure directament amb la misèria sinó en posar d'acord als diferents sectors dirigents d'una regió. Com que quan s'esbatussen aquests sectors dirigents la carn de canó i les víctimes civils les posen els sectors dirigits de la dita regió, sí que indirectament fa una mica de prevenció de misèria. És allò de l'imperialisme humanitari. Els pessimistes diuen que és humanitari però imperialista. Els optimistes diuen que és imperialista però humanitari. Humanitari i sostenible... fins quan sostingui].
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada