Segurament la recança que havia expressat Joan Laporta davant d’un sistema de primàries excessivament obert, feta inicialment a Reagrupament i després a Solidaritat, ha tingut pes en la decisió d’orientar el mecanisme del qual s’ha dotat Solidaritat per confegir les seves llistes.
Un sistema basat en la tria de candidats individuals hauria deixat un resultat esglaonat. El primer nom de la llista hauria estat, nítidament, qui més vots hauria rebut. I, així successivament, pel que fa al segon, tercer, quart, etc.
No obstant això, aquest sistema podia desorientar excessivament el cos electoral. Posar, per exemple, quinze creuetes entre una llista ordenada alfabèticament de gairebé un centenar de candidats té les seves complicacions. No tots els candidats són clarament identificables, i hi ha el risc de primar els candidats que tenen el cognom (o el nom de font) que comenci amb A.
L’alternativa a això hauria estat una papereta on els cent noms fossin agrupats en diferents blocs. Cada bloc podria haver triat un nom i un lema identificatius, i sota cada bloc s’hi haurien refugiat els candidats que ho dessitgessin. Ara bé, l’elector hauria estat lliure de marcar els noms que volgués, tot discriminant dins d’un mateix bloc, recorrent a diversos blocs o votant candidats no-arrenglerats.
El mecanisme anteriorment esmentat hauria tingut un efecte semblant. I els cent candidats haurien quedat perfectament esglaonats d’acord amb el vot. El bloc guanyador, és clar, hauria copat els primers llocs, però l’efecte ponderador de part dels electors, hauria discriminat entre els integrants d’aquest bloc guanyador.
El fet de permetre el vot per blocs, tot impedint de fer triaments entre els candidats d’un mateix bloc, té l’avantatge de fomentar la cohesió dels integrants de cada bloc. Són ells els qui han predeterminat l’ordre de preferència entre ells, i no pas els que els han votat.
Els resultats de les primàries mostren que la gent ha primat el vot en blocs. La incorporació d’un sistema de gradació de vots, de forma que hom podia concedir esglaonadament el vot a tres blocs, suposava, això sí, la introducció d’un sistema de ‘preferència’. Però de ‘preferència’ entre blocs i no entre els candidats d’un mateix bloc.
Efectivament, la gent era lliure per votar candidats individuals, però això no impedia que el mecanismes dels blocs atenallés l’elecció.
Mirem més detingudament els resultats a la circumscripció de Barcelona.
De 4.701 electors:
- 2.280 persones no han participat.
- 2.421 sí han participat (51,5%), un percentatge notable si atenem que únicament hi havia un col·legi electoral.
El bloc format per Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Isabel-Clara Simó, Anna Arqué i Emili Valdero, ha obtingut 2.316 vots (no s’ha permès el vot individual). Abans que algú parli de 95,66% dels vots, hem de recordar que cada elector podia atorgar 0, 1, 2 o 3 vots a cada bloc.
És simptomàtic que el segon bloc més votat hagi estat el del Centre Català de Negocis. De nou, tots els candidats tenien el mateix nombre de vots (787). Per això, com que el tall es produïda en el candidat número 10, únicament han resultat elegits Àlex Sánchez Nofre, Xavier Olivella Mata, Jaume Gómez Bonamusa i Pilar Peral Rodríguez.
El sistema de blocs ha generat una manca de diversitat en la llista i, el que és més important, de gradació entre els noms. D’altra banda, la relació sexual és del 70% en pro del sexe masculí. I la diversitat territorial també ha quedat afectada.
El cas és que si s’hagués utilitzat un sistemes de llistes amb blocs oberts, els resultats haurien estat pràcticament calcats. Les diferències dins d’un mateix bloc (havent-hi l’opció de votar per tot el bloc) serien menors, però prou substancials com per donar-hi un bri de racionalitat de l’ordinalitat de la llista. Algú podria pensar que haver optar per aquest sistema, facilitaria l’acord per incorporar-hi els noms de les llistes de Reagrupament. Però això té poc a veure amb el sistema electoral. I és que no hi ha sistemes electorals perfectes, però cada sistema electoral deixa traspuar quin és el concepte d’organització i quina és l’autoconfiança de cadascú en els propis mèrits. Això darrer val especialment per les “primàries” de l’hexapartit parlamentari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada