Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dimecres, 22 de setembre del 2010
La vaga del 29-S al Casal Independentista i Popular de l'Hospitalet
L'Hospitalet de Llobregat compta des del passat mes de juliol amb un Casal Independentista i Popular (carrer de Provença, número 30). Avui al vespre, la jove CUP de l'Hospitalet ha organitzat un acte amb motiu de la vaga general convocada el 29 de setembre. La xerrada ha anat a càrrec d'en Marc Faustino (I-CSC), que ha desgranat els principals aspectes de la (contra)reforma laboral impulsada pel ministeri Corbacho: abaratiment de l'acomiadament, afebliment de la negociació col·lectiva, privatització de la intermediació laboral, retallada de prestacions i pensions, etc. Faustino, però, ha deixat clar que aquesta reforma laboral no fa més que anar en el mateix camí que totes les reformes anteriors. Tampoc no amaga la feblesa del sindicalisme nacional i de classe als Països Catalans. La convocatòria de vaga general arriba quan fa mesos que s'havia anunciada la reforma o quan a l'estat grec ja se n'han fet sis. A l'estat francès se n'han fet quatre, i la Catalunya Nord ha anat al redòs, de la mateixa manera que I-CSC, la IAC o la COS convoquen el 29 de setembre. Faustino també ha contrastat la situació d'aquesta vaga general, amb l'anterior del 2002 (que comptà amb el suport del PSOE i dels aparells comunicatius simpatitzants). És fàcil que, a una setmana de la convocatòria, hom perdi el sentit de la mateixa vaga. La vaga és una eina, més que de pressió al govern, de sensibilització, conscienciació i organització. Faustino recorda que la mobilització haurà de continuar després del 29-S, en els eixos de lluita contra l'atur i contra la precarietat, i en pro d'avenços en la socialització de l'economia (foment de les cooperatives, de la municipalització, etc.). Bona part del debat posterior ha girat al voltant de l'absència d'un sindicalisme nacional prou potent als Països Catalans (contrastat, sense anar més lluny, amb Euskal Herria, Galícia, Andalusia o Canàries), i de quin paper ha de jugar l'esquerra independentista i la CUP en l'organització d'un moviment obrer combatiu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada