El cercavila de l'assemblea de Barcelona per a la vaga del 29-S ha conclòs amb l'ocupació de l'antiga seu del Banc d'Espanya a la Plaça de Catalunya, com a espai d'integració per a les lluites obreres i populars dels barris, pobles i viles de Barcelona. Mentre els sindicats majoritaris presenten la vaga del 29-S com la protesta d'un dia, i la valoren, en conseqüència, en termes d'èxit o de fracàs, els moviments obrers i populars de base tenen una visió més realista. Recorden com en la jornada de vaga del 8 de juny (vaga del sector públic i jornada en la qual la COS ja convocà jornada de vaga general a tots els Països Catalans), els sindicats van valorar com un èxit l'índex de seguiment. Però en aquesta valoració es menystenia el fet que el decret que havia motivat la convocatòria (la retallada del 5% dels salaris públics), tirava endavant com si res.Les xifres de seguiment del 29-S seran un indicador valuós. Analitzar el seguiment per comarques i per localitats, per sectors, per sexes i per edats, seria il·lustratiu. Però és força inútil jugar al joc de got mig ple o mig buit. El guió del que diran els governs i les oposicions burgeses, i el que diran les burocràcies sindicals, ja s'ha escrit: només queden els espais buits d'unes xifres obtingudes gairebé de forma arbitrària.
Com deia la pancarta que obria la marxa d'aquesta tarda a Barcelona, la vaga del 29-S també inclou altres vagues: les de les persones aturades, les de les persones en situació de precarietat, les de les persones pensionistes, les de les persones estudiants, les de les persones sense paper i/o les de les persones treballadores domèstiques, etc. En la visibilització de la vaga, no es pot menystindre cap aspecte. No es pot aconseguir una vaga d'èxit en el transport o en la sanitat sense una vaga d'usuaris (uns usuaris i uns consumidors que pertanyen naturalment, de forma majoritària, a la classe treballadora).
Aquest matí, a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet hi ha hagut una concentració contra les retallades socials i la contrareforma laboral. Els convocants reconeixien que aquesta vaga general arriba tard. No tan sols en referència a uns decrets del govern espanyol, aprovats abans de l'estiu, sinó pel fet que fa més de dos anys que es recrudí l'ofensiva del capital arran de l'esclat de la bombolla immobiliària-financera i de l'entrada en un període de recessió. Les ànimes càndides que anunciaven llavors la 'crisi del neoliberalisme' s'han quedat amb un pam de nas, perquè allò que entrava definitivament en crisi eren les il·lusions en un hipotètic capitalisme de rostre humà. El temps també ha fet miques les esperances dels qui creien que la crisi laboral seria passatgera, i que hi hauria un creixement de l'ocupació tan bon punt se sortís de la recessió econòmica. Però les coses no han anat així, ja que la sortida de la recessió econòmica (si s'hi acaba produint) només es farà amb una pauperització de la classe treballadora i de les altres classes populars: una pauperització no únicament en termes relatius sinó també en absoluts. Per això mateix, s'insisteix en el fet que el 29-S ha d'ésser un punt de partida per a la creixença de les assemblees de treballadors (amb o sense feina), d'estudiants, de pensionistes, de veïns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada