Ja ha passat un any d'aquell Onze de Setembre que alguns volien marcat per la "sentència del tribunal constitucional" i uns altres, els arenyencs, van marcar pel referèndum. Si uns volien manifestació, els altres oferien una possibilitat més efectiva d'expressió.
Qui hauria dit llavors que, en qüestió de poc més de nou mesos, duríem el referèndum d'Arenys de Munt a Sant Boi, a Cornellà o a Esplugues?
El ritme d'aquests dotze mesos ha estat força trepidant. És curiós que el cicle de l'any s'hagués volgut tancar amb la manifestació del 10 juliol, és a dir amb la manifestació promesa contra la "sentència del tribunal constitucional".
Encarem un nou any on els mots d'ordre de sempre prenen renovat significat:
- autodeterminació, en el sentit de vincular totes les forces polítiques i socials que proposin vies que facin efectiu el dret d'autodeterminació dels Països Catalans.
- independència, en el sentit de caminar cap a una Assemblea de Representants Electes que constitueixi un Govern Provisional de la República Catalana.
- unitat popular per la terra i el treball, en el sentit de no deixar-se entabanar per "unitats sagrades" que barregen llops i xais, i en el sentit d'organitzar la lluita obrera abans, durant i després del 29 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada