Si ahir comentàvem com el govern francès vol emprar demagògicament la qüestió del salari mínim interprofessional per rentar-se la cara, avui els diaris ens ofereixen una nova oportunitat en la qüestió de l’impost sobre les transaccions financeres internacionals.
Aquest impost, habitualment anomenat ‘taxa Tobin’, vol que una part de les transaccions financeres internacionals siguin recaptades pels estats i destinades a projectes de cooperació internacional. La ‘proposta’ de Sarkozy al voltant d’aquesta taxa, és l’única manera de fer creïble l’anunci que els ajuts de l’estat francès a la ‘cooperació’ internacional s’elevaren un 20% en els propers tres anys.
La proposta arriba en el marc de la Cimera de Nacions Unides sobre els “vuit Objectius del Mil·lenni”. Els objectius, per al 2015, són: 1) erradicar la pobresa extrema i la fam; 2) assolir l’ensenyament primari universal; 3) promoure la igualtat de sexes; 4) reduir la mortalitat dels nens de menys de 5 anys; 5) millora la salut materna; 6) combatre la sida, la malària i altres malalties; 7) garantir la sostenibilitat del medi ambient; 8) fomentar l’aliança mundial per al desenvolupament.
D’acord amb els Objectius del Mil·lenni, caldrien uns 50.000 milions de dòlars anuals d’ajuda als països en vies de desenvolupament. Les xifres oficials parlen de 30.000 milions, però cal recordar que d’aquesta xifra caldria substraure tota aquella part que ‘retorna’ en forma d’interessos de deute o de tractes comercials preferents. La dinàmica d’austeritat dels pressupostos públics dels estats més avançats econòmicament fa difícil de creure que els Objectius del Mil·lenni s’assoleixin el 2015.
Una via seria dir que la pobresa extrema, l’analfabetisme, la desigualtat de sexes, l’alta mortalitat infantil i materna, les malalties infeccioses, la degradació del medi i el subdesenvolupament, són motors cabdals (que ho són) per al desenvolupament capitalista, en tant que forneixen ‘incentius’ per a la productivitat i generen noves necessitats. Com diu en Xavier Sala-i-Martí, aquests ‘incentius’ eleven progressivament el nivell de vida, de forma que s’eleva el llindar d’allò que considerem pobresa, i vet ací un gat, vet ací un gos...
Sarkozy, en canvi, recorda que l’estat francès ha estat pioner en la introducció de mecanismes de finançament per a la col·laboració internacional (taxació de les transaccions financeres internacionals, impost en els bitllets d’avió, etc.). Ja veurem quin és l'abast, la quantia i la "progressivitat" d'aquest impost, i a què es destinen realment els calers captats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada