dilluns, 31 de gener de 2011

Egipte: qui farà fora Mubarak?

Després de la caiguda de Ben Alí, a Tunis, els ulls de la nació àrab i de la comunitat internacional semblaven dirigir-se a Egipte. Les protestes de la comunitat copta contra la inoperància governamental a començament de gener havien demostrat fins quin punt es trobava deteriorada la figura del president Mubarak. Donada la situació, la setmana passada es convocà una jornada de lluita (25 de gener) amb reivindicacions socials (lluita contra l'atur i la misèria) i polítiques (lluita contra la corrupció i efectivitat dels drets civils contra la repressió policial). L'endemà de la jornada de lluita consistí en una nova jornada de lluita. El divendres assenyalà l'extensió de les protestes que, iniciades a Alexandria, s'estenien ja als principals centres urbans (Cairo, Port Said, Suez). Les tensions socials acumulades durant dècades esclataven en qüestió d'hores. I a hores d'ara, la qüestió política present és "qui farà fora Mubarak?". El propi president Mubarak ha ofert una via de transició a través del vicepresident Omar Suleiman. Dins del cercle presidencial, Suleiman era el candidat més apropiat per indicar el compromís de Mubarak amb el bloc imperialista occidental. Però en acceptar el nomenament, Suleiman s'ha descartat ell mateix, i difícilment constituirà una alternativa acceptable quan es produeixi la imminent dimissió i exili de Mubarak.

Els partits de l'oposició, particularment els Germans Musulmans, malden per acomodar-se a la nova situació. Cristal·litzats al voltant de Mohamed ElBaradei, comencen a proposar un govern de transició. D'una banda, hauran de convèncer els comandaments militars i de l'altra hauran de gaudir del beneplàcit de Washington (i d'Ankara i de Jerusalem). L'aspiració de canviar quelcom perquè tot resti igual és la que durà Mubarak a cedir a les pressions i a dimitir.

Però, és clar, darrera de Mubarak hi ha un entramat que resistirà que se l'arraconi. I els Germans Musulmans i ElBaradei hauran de delimitar fins quin punt volen arribar a aliances amb aquest entramat.

I aquí és on entra el moviment popular. Fins fa no gaire la figura de Mubarak era indiscutida. Ara, les crides contra Mubarak s'estenen a tots els seus col·laboradors i copartidaris. L'exigència de fer net, pesa damunt de les diferents forces opositores. Entrar en una coalició de govern aquesta mateixa setmana pot suposar unir els destins amb Mubarak en menys d'un mes.