Fou l’any 153 a.C., quan es decidí traslladar la presa de possessió dels nous magistrats de l’1 de març a l’1 de gener. El Primer de Gener, doncs, es convertí en el Cap d’Any. Les magistratures ja no són anuals, però sí que ho són els pressupostos, els exercicis comptables i fiscals i les memòries estatístiques. Així doncs, el Primer de Gener ens anuncia com sonarà l’any que comença. Allò que no havia pujat durant l’any, ara ho fa. I mentre els subministraments bàsics i el transport públic creixen a un percentatge, els salaris i les pensions ho fan (si ho fan) a un percentatge més petit. A Bolívia, aquest 1 de gener entra en vigor, entre d’altres coses, un augment del preu de la gasolina (de 3,74 bolivians a 6,47) i del diesel (de 3,72 bolivians a 6,80). No cal dir que els efectes directes i indirectes d’aquesta pujada és una reducció dels ingressos reals de les classes populars bolivianes. En aquest mateix sentit l’augment del salari mitjà del 5% contrasta amb un índex d’inflació del 7%. Des del Govern d’Evo Morales s’ha justificat l’augment del preus, amb els arguments habituals, centrant-se en el fet que la suspensió de la subvenció de carburants estalviarà a la hisenda nacional un total de 380 milions de dòlars. Alhora, el president Morales assenyala que l’augment de preus desencoratjarà el contraban de combustible cap a Perú, Xile, Argentina, Paraguai o Brasil, ja que hi haurà una major consonància de preus amb aquests estats.
Malgrat els augments salarials compensatoris anunciats pel govern d’Evo Morales, el dimecres començaren les primeres mobilitzacions, especialment en les zones mineres d’Oruro i Norte Potosí. El dijous, les mobilitzacions foren especialment nombroses en els departaments de La Paz, Santa Cruz i Cochabamba.
En El Alto, el protagonisme de la mobilització l’ha tingut el sector crític de la Federació de Juntes Veïnals (FEJUVE). L’oposició dretana, encarnada pel «Movimiento Sin Miedo» (MSM), es va afanyar a sumar-s’hi. Però aquesta oposició té un problema, ja que es veu en el destret de manifestar-se contra unes mesures i arguments governamentals que serien ben similars als que ells aplicarien. D’altra banda, el fet que entre els cartells dels manifestants hi hagués el lema («Goñi = Evo») servia per distanciar-se dels que volen un «retorn al passat». El protagonisme polític, doncs, el tenien els sectors crítics de la FEJUVE i del Central Obrera Regional (COR), cosa que s’evidencià en els principals incidents: assalt a l’Alcaldia (l’alcalde de El Alto, és l’antic dirigent sindical Edgar Patana), a la seu de la COR i a les oficines de la FEJUVE.
Així doncs, el conflicte es juga ja dins del moviment sindical, veïnal i cooperativista. El suport prestat al govern d’Evo Morales encara es manté, no tan sols entre els quadres sinó també en part de la base. Però és un suport condicional, com mostra el fet que a partir de dilluns 3 de gener hi hagi convocades mobilitzacions des dels propis òrgans directius de la Central Obrera Boliviana (COB).
I justament aquesta pressió és la que finalment ha fet que el govern bolivià retirés el 'gasolinazo'.
1 comentari:
Val a dir que a Bolívia la meitat dels cotxes funcionen amb gas.
Publica un comentari a l'entrada