Les qüestions sobre el “principal problema” s’han tornat un element central quan es tracta de valorar els baròmetres d’opinió. Aquesta valoració ciutadana orienta, si més no, el discurs de les institucions i, alhora, el discurs de les institucions influeix la valoració la ciutadana. És interessant constatar quins són els principals problemes que els hospitalencs assenyalen pel que fa a l’afectació personal directa: un 56% diuen que el principal problema que els afecta és l’atur i la crisi econòmica. Després, vénen la inseguretat (21,4%), la immigració (11,2%), l’habitatge (4,5%) i la salut (3,9%). El 4,5% que esmenta l’habitatge va en consonància amb els 8.000 desnonaments que es podrien produir enguany a la ciutat. Però el 56% assenyala que, més enllà dels 20.000 desocupats de la ciutat, moltíssima gent viu situacions laborals precàries, objectives o temudes, personals o familiars.
Però aquest ordre de les “preocupacions principals” canvia quan la qüestió s’adreça no a l’àmbit personal sinó municipal. Llavors, la “immigració” esdevé el primer problema (passa de l’11,2% al 26,2%). La “inseguretat ciutadana” passa al segon lloc (del 21,4% al 25,6%), i l’“atur i la crisi econòmica” davalla al tercer (del 56% al 22,9%). La neteja (7,1%), els aparcaments (5,8%) i l’incivisme (5,7%) segueixen la llista.
En tot cas, d’aquestes estatístiques se’n dedueix el fet que la “crisi econòmica i laboral” és percebuda pels hospitalencs com quelcom fonamentalment “personal”, mentre que no hi ha la percepció corresponent quan es tracta de valorar la situació “general”. Les forces d’esquerra haurien de ser conscients que és justament aquesta percepció individualitzada de la situació de desocupació i de precarietat, la que els impedeix connectar amb el gros de la ciutadania hospitalenca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada